Josep Oliveras Samitier, doctor des del 1985 amb una tesi sobre el desenvolupament industrial i evolució urbana a Manresa durant el segle XIX, des del 1990 va exercir de catedràtic de Geografia Regional a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Recentment, va conferenciar sobre els inicis de la industrialització catalana, al Museu de la Tècnica de Manresa, en l'acte de presentació de la revista Dovella, un monogràfic dedicat a la fàbrica dels Panyos i es va felicitar «pel número extraordinari que heu fet», alhora que es va queixar de la manca d'industrials a l'acte: «En temes d'actualitat seria bo que hi hagués debats sobre el futur i anàlisi del present». De formació geogràfica, explica exemples de com era la ciutat, on el riu Cardener a Manresa es veu obligat a fer un viratge quan es troba unes capes dures de calcària que li fan fer una giragonsa molt forçada per anar a trobar el massís de Montserrat. Ha calculat que el puig Mercadal i les Germanetes dels Pobres tenen les mateixes alçades, ja que Manresa és «el fons d'una cassola». N'esmenta torrents com el dels Predicadors, que es forma sota el Poblenou, amb petits salts d'una indústria que aprofitarà l'energia hidràulica; o Sant Ignasi (Mirabile), amb 3 quilòmetres de llarg i format per desguassos de la séquia. Independentment del regadiu, explica també que alguns tallers artesanals tenien aigua de la séquia per fer anar màquines tant a la carretera de Vic com a la de Cardona. Localitza les primeres empreses de filatura que abans havien estat fàbriques d'indianes: els Soler i els Argullol (a l'antic tint Baltiérrez) i més avall, cal Serrano. A Sant Ignasi, també hi havia les Fontetes i l'antiga fàbrica Arenys, així com els Assols, que van passar l'herència al Sagristà, l'antic molinet i la fàbrica del Salt.

Esmenta el precedent de la guerra napoleònica (1808-1814) de lluita contra les idees de la Revolució Francesa, amb fàbriques com les del Dalmau en què es destrueixen màquines. I s'apunta a la tesi de l'historiador Josep Fontana, «deixem-nos de les punyetes de les banderes del Bruc que tenen honors de capitanes generals i pensem la guer-ra en termes de transformacions econòmiques i socials. Va ser una època de molta misèria, en què els rics van marxar de Manresa cap a Solsona i alguns a Tarragona». Fa diverses referències a la fàbrica dels Panyos i n'esmenta les inundacions del 1820 i el 1822. Diu que l'agost del 1820 quatre regidors, un d'ells síndic, van anar en comissió amb dos mestres d'obres, Francesc Muntada i Josep Comellas, a visitar les obres del canal que havien obert aquell any, més enllà del Pont Nou. Però, a diferència del que diu Oliveras, el canal no podia estar fet el 1820, tal com demostren Àngels Solà i Lluís Virós, ja que les obres s'han d'aturar el desembre quan intervé el propietari Suanya, que té el 66% de les ter-res per on ha de passar el nou canal. Després de dos plets amb els Torrens i els seus socis sense arribar a cap acord, el 1825 materialitzen la compravenda dels terrenys en litigi. Després els Panyos (1866) va passar als Portabella. El 1982 era propietat d'Hilados y Estambre del Alto Llobregat SA. L'economista Francesc Cabana va publicar a l'Avui del 22 d'abril del 1984 l'article «A Manresa, l'edifici industrial més antic de Catalunya», on feia una crida a la conservació de la fàbrica. Hi havia pressions per ensorrar-la, però finalment mitjançant uns pactes es va salvar. Ara toca dignificar-la.

Josep Alabern, president de la Fundació d'Aigües de Manresa, va remarcar la necessitat de celebrar-ne el bicentenari, així, des de fa dos anys el Museu de la Tècnica convoca persones interessades i entitats com el Centre d'Estudis del Bages, col·legis professionals, com els d'enginyers i arquitectes, amb l'empenta de l'Associació del Museu i la Ciència d'Arqueologia Industrial de Catalunya (Amctaic), amb la intenció que la fàbrica dels Panyos, BCIN des del 5 de maig del 2009, es conservi i sigui visitable. Afirma que «la industrialització de Catalunya va néixer a Manresa, i els Panyos és l'element material símbol d'aquesta industrialització».

L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, davant l'excepcionalitat dels Panyos, es va comprometre al seu millorament: «És del tot necessari anar a buscar sinergies fora, fórmules de finançament com el ministeri».