L'acord que formen els tres textos de les lectures d'aquest diumenge trentè, segons l'any litúrgic, tenen el missatge central en l'Evangeli de Mateu (22, 36-40), rubricat, solemnement, per la resposta de Jesús a la capciosa pregunta d'un saduceu o d'un fariseu: «Mestre, quin és el manament més gran de la llei?»: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la llei i dels profetes venen d'aquest dos».

Consideracions personals a aquesta senzilla proposta del Mestre de mestres: estimar Déu, ho trobem molt difícil i, sobretot, perdedor, perquè no l'ha vist mai ningú; perquè ho és tot, enllà de l'univers i, a la vegada, allò que hi ha més endins del no-res. Si tot allò que passa és obra de Déu, on posem el mal del món i el dolor de tants i tants innocents?

Per tant, creiem que si volem estimar Déu, directament, sempre acabarem perduts en una mena de desert immens. Per tot això que, des de dins i des de fora de l'espai i del temps, aquest Déu ens va enviar, com a referència i resposta a tots aquests problemes, el seu Fill perquè ens hi agafem per anar vers a Ell, lliurement, és clar.

Déu, doncs, tan sols es pot entendre i estimar mitjançant la imatge del Jesús del «Pare nostre que estàs en el cel...» Mirant la vida, les obres i les seves paraules, i amb l'ajuda del seu Esperit, ens hi podem dirigir i apropar. Com molt bé ens diu sant Pau, «ara hi veiem com per mitjà d'un mirall, en enigma, però aleshores hi veurem cara a cara; ara conec només en part, però llavors coneixeré del tot amb la perfecció amb què he estat conegut (1Corintis 13:12)».

El text de la primera lectura (Ex 22, 20-24) vol anar pel mateix cantó del segon manament citat per Jesús: «No maltracteu ni oprimiu els immigrats, ni cap viuda ni cap orfe...». La gran diferència, però, entre l'estima del Nou Testament i l'obligatorietat de l'Antic, està que, en l'antic, s'hi nota la llei del Talió: perquè, si no ho fem com ens manen, hi haurà un gran càstig: «Si els maltracteu i alcen a mi el seu clam, jo els escoltaré i, encès d'indignació, us mataré amb l'espasa: les vostres dones quedaran viudes [l'amenaça va dirigida als homes, ja que les dones pintaven molt poc en aquells temps], i orfes els vostres fills». Hi ha, doncs, una radical diferència entre actuar per amor, gratia et amore, o fer-ho per obligació; i, encara més si hi ha, com a conseqüència, un càstig.

Dos manaments d'or que si els creients ens els agaféssim seriosament, segur que l'Església i, com a conseqüència, el món anirien molt millor.