Els casos de Sant Julià de Cerdanyola i de Navès, que avui són objecte d'anàlisi en aquesta edició, ens donen molta informació sobre l'evolució de la pandèmia, i inspiren una reflexió sobre els indicadors que s'estan utilitzant. D'una banda, la vertiginosa progressió del virus es fa evident quan es veu que a Sant Julià, amb poc més de dos-cents habitants i una moderada activitat de cap de setmana, s'han diagnosticat set positius en les darreres dues setmanes; a Navès, amb uns tres-cents habitants i sense turisme, també hi ha hagut un positiu en aquest període. El virus és a tot arreu. En el primer cas, la taxa de risc s'ha situat en 2.484 punts; en el segon, en 708. Se suposa que a partir de cent han de sonar totes les alarmes. Però, en tots dos casos, l'alarma és poca. La capacitat d'expansió és molt limitada en pobles tan petits. El contrast entre la xifra i la percepció de perill pot fer pensar a la població menys informada que les grans xifres de risc obeeixen a exageracions. Però no és així. Una taxa com la de Navès a Manresa és molt perillosa, perquè la possibilitat de contacte social i de contagi a Manresa és enorme. Convé no enganyar-se.