Des de fa anys, gràcies als organitzadors de la festa major, hem descobert la ciutat desconeguda, racons i històries sorprenents, sovint emocionants i generalment descuidades o ignorades; ha calgut una pandèmia, perquè ens haguem vist obligats a obrir els ulls amb impactant desconcert, davant la ciutat despullada. El tancament de bars i restaurants, amb la reducció de capacitats o baixada de persianes comercials, ha provocat el descens d'afluència de gent; ens ha deixat una realitat urbana sense els complements que la vesteixen, tapant les vergonyes que queden dissimulades gràcies als espais i les persones que ho maquillen, fent-ho bullir de vida.
L'impacte emocional és bèstia, la visió de la ciutat despullada és com una bufetada que desperta els sentits a un entorn contagiat de deixadesa, proper a l'UCI. Que Manresa és un repte urbanísticament difícil de reordenar i rehabilitar, no és nou; govern rere govern hem estat incapaços de trobar solucions i recursos per donar aire al Centre Històric, però ara el virus que hipoteca el futur s'ha escampat i s'ha estès més enllà del sector de més avançada edat, també conegut com a nucli antic, cap a nuclis comercials que es miraven la malaltia a distància. No és només la crisi, hi ha altres factors que buiden la ciutat de vida, i provoquen que els autòctons emigrin cap a nous barris, o que els forans no s'hi endinsin més enllà del polígon de centres comercials i multisales de cinema. És un còctel que va des de la manca d'inversions públiques i l'oblit de les privades, fins a la necessitat de noves i modernes estratègies comercials, passant per una mala gestió de l'aparcament, problemes sovint exagerats d'inseguretat, o manca de presa de decisions fermes en contra de llegendes populars, com la implementació d'espais verds i illes de vianants.
L'actual coalició de govern té el desafiament de convocar urgentment, com han fet altres ciutats que no han descobert pas la sopa d'all, una taula d'experts que aportin idees per concretar solucions a llarg termini però d'inici immediat, si volen frenar la decadència -que no és només urbanística-, del centre amb tot l'ampli sentit de la paraula. Si no es posa fil a l'agulla, l'actual consistori passarà a engruixir la llista dels que ho han vist passar sumant-hi petites batalles, d'una zona blava aquí o una altra allà, mentre es perd la contesa més important.
És urgent vestir Manresa, perquè el cos despullat que ens ha quedat a la vista és molt poc atractiu; cal dissenyar el vestit a mida, començar a tallar els patrons abans que ens trobem un grapat de pedres mortes en carrers sense ànima, als quals ja no escaurà cap altra indumentària que la mortalla per ficar-ho a la caixa i portar-ho al Congost, on al costat dels xiprers hi reposen tantes aspiracions manresanes oblidades.
