A França el toc de queda ja afecta la major part d'habitants, amb els de París en primer lloc; comença a les nou del vespre i l'aixequen a les sis del matí, hora d'activar la mobilitat laboral. Cal preguntar-se què deuen pensar els francesos quan els diuen que a Madrid les restriccions comencen... a mitjanit. « Oh là là, aquests espanyols són incapaços de renunciar a la festa!».

No és qüestió d'horari solar, ja que la distància del crepuscle entre les dues capitals és de mitja hora. És qüestió de prendre-s'ho amb seriositat o fer-se trampes un mateix. El toc de queda serveix per reduir dràsticament els contactes socials que escampen el coronavirus, i enviar la gent a casa a mitjanit en redueix molt poc, especialment si fins aquella hora romanen oberts bars i restaurants.

Catalunya declararà el seu propi toc de queda tan bon punt es dicti l'estat d'alarma. A quina hora ens diran de domiciliar-nos? S'assemblarà més a la de Madrid, capital d'aquesta Espanya a la qual el Govern no vol pertànyer, o a la de París, ciutat resplendent del «nord enllà»? Ahir les primeres especulacions eren més hispanistes que afrancesades, ja que es parlava de les onze de la nit. Si els restaurants són tots tancats i es des-aconsella anar a sopar a casa dels amics, què hem de fer al carrer de nou a onze?

Seria molt útil que demanessin el parer a l'Alexis Serra, manresà que dirigeix l'Oficina per la Reforma Horària. El toc de queda pot ser una gran oportunitat per impulsar l'adaptació dels horaris catalans als europeus. Si igualment ens llevem entre les sis i les set del matí, no té sentit anar a dormir més tard de les onze. I per tant, hauríem de ser a casa dues hores abans, llevat d'activitats noctàmbules extraordinàries que en dies de pandèmia són prescindibles o es poden canviar d'hora. Perquè hi ha una pandèmia, ho saben?

M'imagino els madrilenys corrent cap a les seves llars mentre sonen les dotze campanades, perdent alguna sabatilla en la cursa. Però qui trucarà l'endemà a la porta no serà el príncep blau sinó una cuca molt verinosa que està sempre a l'aguait.a