Marc Aloy, Valentí Junyent, Anna Crespo i companyia deuen estar (o haurien d'estar-ho) a hores d'ara espitosos per casa com aquell que té el sogre a punt d'arribar i el pis potes enlaire. Perquè, imaginem-nos que sí, que el Papa accepta visitar Manresa el 2022. Idea desgavellada? Mai se sap, qui ens hauria dit a les nostres generacions que viuríem la proclamació d'una República i una epidèmia històrica? La visita d'un sant pare és sempre un esdeveniment d'interès mundial, una oportunitat d'ensenyar al món allò que tens. I des de Manresa és innegable la feina que s'està fent perquè Francesc vingui a la ciutat. Però, per mostrar-li a ell i a tothom què? Si només és la Cova i la Seu, val més que s'estalviï la visita. Quan el Papa arribi es trobarà una ciutat que continua vivint d'esquena al riu; una plaça de la Reforma que és com aquella pila de plats bruts que s'acumula a la pica i ningú acaba de posar al rentaplats; i el pongo de la Fàbrica Nova amb la qual no se sap ben bé què fer. També haurà de desfilar pels dos quilòmetres que sumen la carretera de Vic i la carretera de Cardona, dues artèries que fan olor del 69 i que el mateix alcalde ha titllat en alguna ocasió d'«ingrates». Tot això, és clar, si aconsegueix arribar, perquè també podria ser que el papamòbil quedés atrapat en alguna retenció de la C-55.