La setmana passada es van detectar a Manresa 222 casos de covid. A aquests s'hi haurien de sumar els 155 de la setmana anterior i que, atès el cicle de la malaltia, estarien encara actius. Això significa que a hores d'ara hi deu haver a la ciutat entorn de quatre-cents contagiats actius i coneguts. Si tenim en compte que s'estima que només s'està diagnosticant entorn de la meitat dels casos, la xifra podria acostar-se als vuit-cents. Molts d'ells són asimptomàtics, i no tots ells estan en una fase susceptible de transmetre intensament la malaltia, però la idea que per Manresa hi deu haver ara mateix, a banda dels hospitalitzats, vuit-cents ciutadans potencialment capaços de transmetre la covid, ens situa en la magnitud de la situació. Si tots aquests veïns circulessin lliurement, es relacionessin intensament i mantinguessin una vida social rica i plena, en poques setmanes els afectats serien milers, de manera que els hospitals perdrien la capacitat d'atendre'ls ni a ells ni a ningú altre. Aquesta situació no és gaire diferent en la majoria de municipis de la Catalunya Central. Aquesta és la raó per la qual cal actuar amb urgència. No és una taxa. És real i és al costat de casa.
