Vólkhov és una ciutat industrial de Rússia situada a un centenar de quilòmetres de Sant Petersburg. A la tardor de 1941, hi va tenir lloc una batalla de la Segona Guerra Mundial en la qual va assumir un protagonisme singular un batalló d'un regiment de la División Azul, és a dir, d'aquella unitat d'espanyols franquistes que va lluitar a favor de Hitler. Com és prou sabut, tot i que Espanya no es va incorporar oficialment a la guerra fent costat a les potències de l'Eix, el general Francisco Franco va enviar a Rússia uns cinquanta mil voluntaris allistats a la Wehrmacht. La Guàrdia Civil hi va enviar també un contingent d'homes, que inicialment van passar a formar part de la policia militar alema-nya i que finalment van entrar en combat.

Vólkhov, doncs. La Guàrdia Civil va designar amb aquest nom la macrooperació que va muntar dimecres passat per detenir una vintena d'independentistes. Alguna ment preclara del cos, impressionada pel fet que aquesta operació es vinculés a una presumpta irrupció de deu mil soldats russos per donar suport a la declaració d'independència de Catalunya, va tenir la brillant ocurrència de posar un nom rus al seu desplegament. Però no un nom rus qualsevol, sinó el d'una batalla sota les ordres de Hitler que algú deu considerar com un altíssim timbre d'honor en la trajectòria de la Benemèrita. Aquest home desconegut devia pensar que estaria bé vincular una acció militar heroica al costat dels nazis amb una acció policial dirigida contra uns maquiavèl·lics i traïdors independentistes que, segons la delirant història del relat sumarial, es refiaven del suport dels russos de Putin, el qual, per si no fos poc, també s'hauria compromès a pagar el deute català. Conclusió: aquest, el de la División Azul al costat dels nazis, és el marc mental en què se situen almenys alguns dels alts comandaments del cos de la Guàrdia Civil. Que això passi l'any 2020 causa estupor i és alhora autènticament fascinant, molt revelador també sobre algunes coses que passen en aquest país.

I, en efecte, sota aquesta denominació de la batalla russa van ser detinguts, entre d'altres, uns quants igualadins, en una nova maniobra judicial que sembla una resposta directa a l'absolució del major Trapero i que, de passada, complica enormement l'aprovació dels pressupostos del govern de Sánchez i Podemos. Així, doncs, la dinàmica repressiva de l'Estat espanyol no s'atura i, si els jutges no tenen aturador, tampoc no el té el suport incondicional de la Guàrdia Civil, que, per cert, va sortir molt mal parada en algunes consideracions de la sentència recent de l'Audiència Nacional. No hi fa res: la pràctica d'uns atestats policials que no se sostenen per enlloc continua impertèrrita i ara ha permès encausar un altre lot d'independentistes que s'afegeixen als gairebé tres mil ciutadans de Catalunya que han pagat i continuen pagant l'atreviment de convocar un referèndum.

Per cert, les dades que s'han posat damunt la taula en aquesta operació conformen un poti-poti incomprensible: els deu mil russos, el pagament del deute, el Tsunami Democràtic, els honoraris d'una conferència, una presumpta corrupció urbanística al Maresme, etc. I, en el cas d'Oriol Soler, l'atestat diu textualment que encara «s'ha de verificar correctament» la seva presumpta malversació: o sigui que no se'n tenen proves, però en comptes de citar-lo a declarar ja es procedeix a una detenció preventiva.

Veurem en què acaba tot plegat. Els precedents que tenim i les explicacions d'ahir alimenten totes les sospites d'un nou muntatge per intimidar l'independentisme. Aquest seria l'objectiu i, en vista de l'èxit i de l'enrenou causat, l'anònim promotor del nom de la batalla de Vólkhov deu sentir-se francament satisfet.