El filòsof Hobbes, que no creia en la bondat humana, va comparar l'Estat necessari amb el Leviatan, monstre marí citat a la Bíblia i probablement inspirat en la balena. Però l'Estat-Leviatan té almenys dues característiques d'un altre animal enorme, l'elefant: una memòria inesborrable i la tendència a ser indeturable. Quan l'elefant s'entesta a anar en una direcció, costa de frenar i trepitja sense rumiar-s'ho els obstacles que li posin al davant. El Leviatan de l'estructura permanent de l'Estat espanyol, aquella que persisteix més enllà dels canvis de govern, de ministre o de fiscal general, té memòria i persistència. Es recorda perfectament dels noms que van quedar fora del radar judicial en l'actuació contra el Procés (en particular en relació amb el vot de l'1 d'Octubre), pel qual bàsicament s'ha dut a judici càrrecs polítics i institucionals, però que tenia al darrere un grup no oficial, de composició elàstica, que alguns anomenaven «sanedrí» i d'altres «estat major»; contra molts dels seus membres no van poder reunir indicis suficients. David Madí, Xavier Vendrell i Oriol Soler en formaven part destacada. Tres «llauners», especialistes a operar entre bastidors; els dos primers, llargs anys a ERC i CDC respectivament; el tercer, de la confiança d'uns i altres. L'elefant s'hi va fixar i no se n'ha oblidat. Segur que no ha deixar de vigilar-los de cua d'ull, i quan li ha semblat que tenia per on agafar-los els ha caigut al damunt. Si ha fet presa ferma, ja es veurà. Pel que es va sabent, pel·lícules russes a banda, han seguit el rastre dels diners, que cada dia costa més d'amagar. No són temps de feixos de bitllets en maletes de doble fons; ara tot va per transferències rastrejables. Li vam preguntar a Xavi Xirgo, coautor dels dar-rers llibres de Puigdemont, per què aquest no explicava quant costa l'operatiu de Waterloo i qui el paga. Va respondre: «Com que l'exili, que té uns costos alts, es nodreix d'aportacions en gran part anònimes, entenc la reserva». L'elefant té set i ha ensumat aigua en aquesta direcció: no l'aturaran. I si pot acabar de passar comptes amb l'1 d'Octubre, estarà ben content.