L a poc usual però suggerent doble imatge acompanyant l'article vol tenir les virtualitats de pòstum homenatge berguedà a la memòria de Paulina Schumann, que, a l'hospital de Sant Pere de Ribes i als 99 anys d'edat, va deixar-nos per sempre el 9 del mes d'octubre.
A la imatge de la dreta, despatx de l'alcaldia de Berga, conclosa la Patum de Lluïment del 1995 i signant al llibre d'or de la ciutat, la vídua del berguedà Josep Vinyes. Al seu costat, el dibuixant Joan Soler-Jové, acompanyant per la mateixa Paulina conversant amb mi.
A la de l'esquerra, un dels més admirats cartells del Museu del Circ de Berga, ens mostra Charlie Rivel (Josep Andreu) i la seva filla Paulina Andreu o Schumann (cognom del seu marit danès, Albert Schumann) en un dels moments gloriosos de la història del circ, l'any 1952.
Les imatges de la meteòrica dimensió que compartiren aquests dos artistes catalans de l'àmbit circenc, ell com a pallasso i ella, com a humorista, ballarina, acròbata i amazona d'alta escola, figuren entre els atractius més inesborrables del nostre museu.
I tornant a la senyora signant al llibre d'or de l'Ajuntament, feia poc aleshores que havia enviduat de Josep Vinyes i Sabartés, berguedà i jove germà del nostre universal Ramon Vinyes («el Sabio Catalán»).
Josep Vinyes fou un acreditat dibuixant d'humor i expert col·leccionista en temes circencs. Posseïdor d'una copiosa quantitat de cartells i objectes propis del tema, decisivament contribuí a la gènesi de l'esmentat museu mitjançant una bella història que passo a explicar.
Corrien les dues primeres legislatures del nostre Ajuntament democràtic (1979-1987) quan una feliç intuïció del company i regidor de Cultura, Josep Carreras, despert esperit berguedà, en assabentar-se, a través del seu sogre, Josep Vilà, íntim amic dels germans Vinyes, que el menor d'aquests era posseïdor d'aquella valuosa col·lecció i havia decidit cedir-la a una fundació barcelonina, en una conjunta i salvadora decisió, sogre i gendre, aconseguiren persuadir-lo que la lliurés a la nostra ciutat.
Així fou. I la tasca es pogué veure conclosa amb la inauguració del museu a principi dels anys 90 per obra del nou regidor de Cultura, Daniel Tristany, que va tenir la cooperació, entre d'altres, del jove Josep Carreras i Vilà, fill i net respectivament, dels dos providencials persuasors.
Cal no oblidar, però, una altra persona indestriable del tema d'avui. Parlo de Joan Soler-Jové, ja citat al principi. Prestigiós dibuixant i aquarel·lista que, captivat per la màgia del circ, sentí una especial afecció per la figura de Charlie Rivel, a qui té mil vegades dibuixat amb tants matisos d'expressivitat que més enllà de la imatge quimèrica del clown, palesen una sàvia i profunda anàlisi de la tendresa i vitalitat del personatge.
Ultra això, crec que potser ningú com Soler-Jové pot parlar de Paulina. Ell, amb la seva esposa Rosa, compartiren amb ella molts moments de la vida. Des de l'any 1972 amb trobades, viatges i exposicions per Europa, fins a moments apoteòsics viscuts per filla i pare com els del Circ Krone de Munic del 1981... I així me la defineix el Joan: «Com a artista, sempre comprensiva dels límits. Com a persona, sèria, carinyosa, generosa, ordenada, cor-recta, responsable i exigent. Com a dona, bonica, elegant, coqueta i defensora dels seus drets. En fi, una persona i artista irrepetible».
Amb menys autoritat puc parlar jo de la Paulina que avui acomiadem. Però, havent-la tractat durant els anys de creació del museu, confesso que vaig admirar-la per la seva simpatia i entusiasme. I fins per la seva cultura, que li permeté parlar set idiomes.
Adeu, Paulina. En aquest museu que tant vares estimar, les teves imatges, tu sola o al costat del pare, despertaran sempre als berguedans missatges d'eternitat.
