Les reaccions dels reaccionaris provoquen pànic. Les seves manipulacions per atacar i desprestigiar a tothom qui no pensa com ells són increïbles. La dreta i ultradreta espanyola continuen rivalitzant entre elles per liderar la crispació nacional.
En una situació tan complicada com l'actual, a causa de la pandèmia de la covid-19, en lloc de construir prefereixen destruir. Mentre en altres països els polítics han aparcat les seves diferències ideològiques i uneixen esforços per combatre les conseqüències de la maleïda pandèmia, aquí la classe política continua barallant-se. La dreta i ultradreta reaccionària, en lloc de col·laborar, es dedica a conspirar i no té escrúpols per maniobrar des dels despatxos de Brussel·les.
Qualsevol iniciativa del Govern espanyol és boicotejada sistemàticament per la dreta política. Els complots per obstaculitzar la gestió de l'executiu són freqüents: impediments per a la reforma del Consell General del Poder Judicial; traves per aconseguir un sistema de pensions públiques sostenible; boicot a la nova Llei de la Memòria Democràtica, etc.
Des de les trinxeres de la intolerància es dediquen a generar conflictes. Amb les seves irracionals actuacions posen en perill la bona convivència entre els ciutadans/es ideològicament diferents. En lloc de sembrar la conciliació, prefereixen conrear la confrontació. Els seus espectacles parlamentaris són lamentables.
Semblen enyorar un passat per oblidar. Un parell d'exemples. El ple de l'Ajuntament de Madrid celebrat a finals del mes de setembre va aprovar retirar el nom dels carrers, les plaques i les estàtues de dos exdirigents socialistes republicans, Largo Caballero i Indalecio Prieto. Un acord municipal amb els vots del Partit Popular, Ciutadans i Vox.
Així doncs, el 15 d'octubre l'Ajuntament de Madrid va iniciar la seva croada i va treure la placa de la casa natal de Francisco Largo Caballero, històric dirigent del PSOE i de la UGT. Aquest polític va ser regidor de l'Ajuntament de Madrid, diputat a les Corts republicanes, ministre i president del govern de la Segona República i secretari general de la UGT. La placa a l'edifici on va viure al barri de Chamberí la va col·locar l'Ajuntament l'any 1981 per unanimitat de tots els grups polítics. Ara, després de 39 anys, el govern municipal de dretes l'ha retirat. El seu company Indalecio Prieto va ser regidor de l'Ajuntament de Bilbao, diputat a les Corts republicanes, titular de diverses carteres ministerials i president del PSOE a l'exili.
El portaveu municipal de Vox, en la seva intervenció, va defensar la proposta amb la seva habitual virulència i va qualificar ambdós polítics de «personatges sinistres, criminals i antidemocràtics».
Una altra actitud (in)digna de la dreta: el mes de maig de l'any passat al cementiri de La Almudena a Madrid van iniciar-se les obres per honorar la memòria de les 2.936 persones afusellades a la capital pel franquisme entre els anys 1939 i 1944. El mes de juny va constituir-se el nou govern municipal madrileny, format pel Partit Popular i Ciutadans amb el suport de Vox. El mes de juliol van paralitzar les obres iniciades per l'anterior govern municipal. El memorial ja estava pràcticament acabat. A finals del mes de novembre el govern municipal del PP i Cs, amb la crossa de Vox, van procedir al seu desmantellament. És indignant veure la imatge de les plaques retirades, apilades i algunes de trencades. Els noms de les víctimes estan trossejats pel terra del cementiri sense miraments. Aquest és el respecte dels partits polítics de la dreta i ultradreta envers unes persones que per defensar la legalitat democràtica van ser assassinades. Les reaccions dels reaccionaris fan feredat.
