Els argentins utilitzen l'expressió «parlar amb el diari del dilluns» per dir que, acabat el partit, tothom és un gran entrenador. Efectivament, ara tots sabríem gestionar la covid de l'estiu. Ara es fa evident que hauríem hagut de mantenir unes restriccions que ens permetessin tenir una qualitat de vida suficient però que impedissin tot allò que genera un risc de contagi que no compensa: es pot assumir algun risc per treballar, per estudiar, per tenir el metro en funcionament o per mantenir les activitats de salut esportiva, però no per anar de copes, per celebrar grans trobades o per assistir a partits de futbol. El desembre, quan sortim del confinament que hi ha a les portes, els governs tindran una segona oportunitat. La població està tan masegada que ja no somnia amb la normalitat; només aspira a un règim de vida acceptable que, sobretot, sigui estable i previsible, i al qual tothom pugui adaptar-se per buscar-se la vida fins que s'acabi aquest malson. Els humans tenim una capacitat d'adaptació prodigiosa. Fins i tot si se'ls posen moltes limitacions, empresaris, bàrmans, actors i perruqueres trobaran la manera de tirar endavant. Però canviant les normes cada quatre dies no hi ha qui s'adapti. El que s'aconsegueix és tornar-nos bojos a tots. Aquesta vegada no convé una victòria efímera com la del juny. Convé un empat que duri fins que s'acabi el partit.
