Tot i que el programa dels Amics de la Seu dins del cicle de coneixement romànic va presentar la conferència a la Sala Gòtica sobre el tema «La Manresa Romànica», la realitat va ser que Orriols, doctora en Història de l'Art i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, experta en miniatura romànica catalana, va centrar la seva intervenció en el romànic de la Seu manresana, i va deixar clar que no parlaria del romànic a la ciutat. Especialitzada en les obres d'art de la Seu, les va interrogar d'acord amb el que «ens ha quedat i intentaré reconstruir el que devia ser la Seu romànica, una tasca difícil perquè amb prou feines en tenim vestigis». L'edifici romànic era petit i modest, com corresponia a la Manresa del segle XII, amb una sola nau, molt abans del salt exponencial que farà la ciutat al segle XIV, quan serà capaç de construir una catedral, que el bisbat de Vic no va deixar desenvolupar. El petit edifici va ser substituït per una nova construcció: part del romànic es va conservar i damunt seu es va construir el gòtic. Fet freqüentíssim arreu del país, que en el cas manresà es justifica perquè va quedar petit. El nou procés constructiu és enormement complex i llarg (1322 fins ben entrat el segle XV) com les catedrals de Girona, Barcelona o Elna (inacabada). Segurament, quan es va fer la capçalera nova, es va derruir l'antiga. L'actual edifici és gòtic, amb elements posteriors, però encara conserva vestigis romànics. De l'església de Santa Maria ens queda la portalada romànica i l'anomenat claustre romànic. Aquest suscita molts interrogants. Tradicionalment, s'ha dit que era una obra del 1020, però «dubto molt que es pugui considerar del segle XI». Entén que es van valorar els capitells de les dues galeries superposades com si fos un gran edifici amb un claustre de dos pisos, però seria massa ambiciós per a un indret on no hi ha indicis que ho justifiquin. Més aviat s'inclina perquè es tracti d'estructures d'anivellament. Més que un claustre de dos pisos cal entendre-la com una galeria. Cronològicament, s'han conservat sis capitells, quatre dels quals originals de l'època romànica, però no del segle XI, en considerar que en ser més rústic és més antic, sinó de finals del XII, amb un repertori poc imaginatiu. Podria ser un claustre perquè era una canònica i servien per articular les dependències de les comunitats monàstiques. Les columnes aparellades són pròpies dels claustres i la tipologia de les arcades és prou semblant a la de Sant Benet de Bages per pensar que podria ser un claustre tardà.
L'església romànica és més que probable que hagués tingut pintures internes, però van desaparèixer. La portada que s'ha conservat a la Seu és molt modificada, possiblement ha perdut elements i hauria tingut dues columnes per banda, però era la porta principal d'accés a l'església. El timpà d'ara no és l'original que es conserva dins dels murs del claustre actual perquè està malmès. Té una figura al mig acompanyada per quatre àngels i segur que era de molt bona qualitat, però es va erosionar i ara ens en queda una recreació.
Les dues arquivoltes de damunt del timpà presidit per la mare de Déu són originals i molt interesants, així com els capitells originals que encara es conserven a l'exterior, amb imatges del pecat original, amb Adam i Eva que van desobeir les normes. Malgrat el desgast s'hi pot reconèixer elements arquitectònics de petites torres. Fórmula que utilitzen d'altres tallers d'escultura catalans de finals del segle XII, semblants als de Sant Cugat i Girona. Dins les tiges o elements vegetals, lluiten dos personatges que són Caín o Abel «(tot i que jo mateixa anys endarrere vaig escriure que no), però ara me'n retracto després d'haver vist una bíblia de Burgos», pel seu paral·lelisme iconogràfic que lluiten de manera semblant, a les formes del capitell manresà.
La Seu cal entendre-la dins del que era l'escultura romànica en el món de l'Europa occidental meridional, perquè el romànic és un estil molt internacional. Al segle XII, Tolosa del Llenguadoc és un dels grans centres de cultura europeus que van crear escola i escultors que van venir a Catalunya en diferents moments: Ripoll, Solsona, Sant Pere de Rodes, Girona, San Cugat...
