En teoria, aquest cap de setmana passat s'havien de reprendre les competicions esportives amateurs d'àmbit català. Això respecte a una primera resolució del Govern català. Però dijous, no només es va prorrogar quinze dies més l'aturada -qui més qui menys pensa que serà molt més llarga- sinó que ara tampoc no es permeten els entrenaments, una activitat que no deixava de ser un mal menor, sobretot en el cas de l'esport base. Hi ha federacions que ja parlen obertament d'una possible nova arrancada a partir del gener, tenint en compte que no es veu llum al final del túnel de la pandèmia. Si això és així, de ben segur que els pares voldran recuperar els diners invertits, tant als estaments federatius com als propis clubs, amb el desgavell que això pot comportar els propers dies. Una altra situació ben diferent és la dels campionats no professionals però de categories estatals. Aquests poden continuar el seu camí però amb entrebancs. A banda de jugar a porta tancada, amb el que repercuteix això en l'economia dels clubs, aquests tenen jugadors que no poden entrenar-se a les hores que marca el toc de queda -fins a les 9- per motius professionals o d'estudis. També s'ha de tenir en compte que els esportistes s'hauran de sotmetre a testos de la covid-19 de forma periòdica properament i, amb tota seguretat, hi haurà un rosari de partits suspesos per algun positiu. Això farà que no hi hagi continuïtat i algunes lligues puguin quedar en certa forma desvirtuades. Però és el que hi ha, i encara gràcies.
