Els temes de vegades venen sols o te'ls trobes entre les mans. Com aquestes castanyes tot just torrades, ben calentones al fons d'una paperina de paper de diari. El paper de diari, quin gran invent! I quants de records. Perquè històricament la premsa no solament ha servit per ser llegida. Va haver-hi un temps en què les mestresses de casa, després de fregar el terra, agenollades i baieta en mà, estenien uns quants fulls de diari damunt el terra moll, situats estratègicament, per poder traspassar d'un cantó a l'altre i així evitar les passeres. En moltes cases també es feia servir per encendre la cuina econòmica i l'estufa de serradures, de llenya o de clofolles d'ametlla. No eren pocs els bars que trossejaven el diari del dia anterior i, tallat en tires, el convertien en paper higiènic, que penjaven d'un ganxo, entre la tassa i la cordeta de la cadena. Quina fi més galdosa per a l'anunci d'un nou model de cotxe, l'estrena d'una pel·lícula o el comiat d'un ésser estimat! Molt abans de l'arribada dels tàpers i l'albal, els treballadors embolicaven l'entrepà de sardina o d'embotit amb la pàgina de successos o d'esports. A la mili, també els soldats, per protegir-se del fred durant les guàrdies nocturnes, es cobrien el pit amb un diari, col·locat entre la guerrera i unes quantes capes de roba. I molts d'ells, de marrecs, del diari n'havien fet avions, barrets, llufes pels Sants Innocents i caps de putxinel·li, amb aigua i farina. També el botiguer t'hi embolicava les arengades, els ous i les mongetes, i servia de plat per als ossos de pollastre dels gossos o les espines de sardina per als gats. Hi havia qui s'hi fregava les sabates, empastifades de fang, o hi netejava els vidres, perquè així quedaven més nets, deien. Qui hi embolicava els bibelots i altres objectes de decoració en desús que guardava en una capsa a les golfes o hi folrava atles i diccionaris. Per no parlar dels pintors de parets, que gràcies a la premsa evitaven esquitxar terres i finestres, i els xurros, ben embolcallats amb els articles de política i economia. Que bonic faria ara, per Nadal, poder embolicar els regals amb les pàgines de cultura, plenes de novetats, i la secció d'actualitat anunciant la fi de la pandèmia i de tots els empresonaments injustos.
