Si no volíem caldo, tres tasses i a més te les menges a casa. Amb les restriccions que han vingut i les que vindran, això del toc de queda s'ha quedat en una suportable anècdota; però el problema no és la mesura, és que te l'expliquin uns polítics que són l'autoritat, almenys s'ho fan visualitzar sortint a explicar-ho envoltats d'uniformats, sense inspirar cap mena de credibilitat; els mires i penses allò de «maneu però no convenceu».
L'autoritat ens demana sacrificis, actituds cíviques, responsabilitat, i ja ho hem entès perquè la majoria de la població, tret d'un grapat de capsigranys, hi posa seny perquè sap el que s'hi juga; igual que sap que no hi ha un pla estudiat ni avalat per experts, deuen pensar que fer-los cas seria perdre aquesta trista autoritat que fa dies han engegat a rodar pel pedregar; senzillament improvisen i en aquesta tragèdia, perquè els mals actors no saben improvisar, la trama no és creïble.
Queda't amb el toc: ens han acabat marcant l'hora per entrar i sortir de casa perquè som uns nens que no fan bondat, entrar per no molestar i sortir per anar a treballar, però no tots perquè als de la restauració o als pencaires de la cultura els han tancat l'oficina; ens han dit que quan no produïm ens estem quiets per no contagiar, tampoc tots perquè la política deu ser sinònim d'immunitat física i mentre tu ets a casa confinat, ells poden sortir a fer sopars de mil duros, sense que el toc els afecti, ni tan sols els toca de costat. Ja ens han previngut que la situació ens deixarà econòmicament tocats, a tothom? No us ho penséssiu pas; mentre queden ERTO per pagar, no es pot ampliar el personal de sanitat i a partir de les sis del matí ja es pot desnonar, a la Casa Reial li han augmentat el pressupost en un sis i mig per cent, perquè el virus de la corona es vagi recuperant; o a la banca els pagaran mil tres-cents cinquanta milions, que amablement ens faran patrocinar, per l'estafa del Castor... aquests tocs són els que ens fan angoixar.
Tenim un problema d'estricta incompetència política, no es posen d'acord, parlen sense saber, on van dir és obligatori ara diuen que és aconsellable, ja no sabem si el que és aconsellable és recomanable o és inviable, però comencem a pensar que ja res és palpable ni fiable.
Per què som on som?, perquè porten mesos amb el discurset del «ens en sortirem», però no ens diuen per quina porta; això sí, quan ens emprenyem i critiquem ens etziben que som uns irresponsables i que si us plau no desestabilitzem. En Berlanga es fregaria les mans amb aquest material, en tindria per fer-ne una sèrie de Netflix, com a mínim de sis temporades; llàstima que ja no sigui entre nosaltres però tranquils, que els russos ens ho afinaran, això, venir no sabem si vindran, però durant un temps, mentre nosaltres plorem, ells encara riuran.
