El Partit Demòcrata (PDeCAT) i Junts x Catalunya han entrat en un cos a cos que anuncia conseqüències doloroses en un futur electoral immediat. La divisió ara ja és una qüestió sense via de retorn. I en cada partició s'hi perd algun llençol. Uns s'han quedat la majoria dels noms, els seguidors de Puigdemont, i el altres, l'estructura d'un partit que té una llarga tradició i una base de militants sòlida i gran. En la teorització del problema de les dues formacions hi ha, en principi, una diferenciació en l'eix esquerra-dreta, sobretot. I una velocitat diferent per arribar a la independència. En l'arrel del problema hi ha la lluita per una herència (o per un present en forma de militància). De tot el conflicte n'han sortit algunes primeres decisions. Torra, encara president, va destituir la consellera Àngels Chacón, en un canvi que tenia poca explicació tècnica. I, aquest divendres, la consellera Meritxell Budó va destituir la directora territorial de Presidència, la manresana Ivet Castaño. Fer plegar els rivals és poc edificant i fa les formacions més vulnerables als electors.