Vaig tenir la sort, millor dit el privilegi, de tenir una bona relació d'amistat amb el senyor Perucho, enyoro les tertúlies a la llibrera Farré del carrer de la Canuda de Barcelona sota la tutela i direcció de Carme Janer. Així com les visites al seu domicili familiar... Perucho, coneixia molt de la història de Berga, per el seu company universitari Josep Maria de Martín i Gassó, junts van fer la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona. Els qui varen començar a fer els estudis de batxillerat abans de la darrera guerra civil, com ells, coneixien i sabien de les guerres carlines i evidentment d'un dels fets cabdals de la primera carlinada la detenció ala rectoria d'Avià i posterior assassinat del Comte d'Espanya. Aquest fet era mític i molt popular abans de la guerra de 1936-39; però el desastre d'aquesta guerra, els assassinats i destrucció de patrimoni i .... van fer oblidar els fets del segle XIX. En Jaume Capdevila, KAP, també assistia a aquestes tertúlies i Perucho li va prologar l'excel·lent llibre La Patumàquia. Llibre de ninots de Patum.

Julia Guillamon ha reescrit Joan Perucho i la literatura fantàstica en motiu del centenari, fa uns anys Guillamom va ser el comissari d'una exposició monogràfica dedicada al escriptor Joan Perucho, com d'altres a Josep Palau i Fabre o Quim Monzó a Barcelona. També va publicar la seva biografia a Joan Perucho, cendres i diamants. Biografia d´ una generació a l'any 2015. Aquestes dues obres son un referent per el coneixement de la seva obra, i evidentment de les referencies berguedanes.

Vaig tenir l'oportunitat, a Perucho de fer-li de guia per Berga, pels vells carrers de la Berga carlina. Va voler conèixer l'antiga casa del carrer de Sallagosa, (va recollir aquesta visita a un llibre editat pel Patronat del Liceu) on la Junta Carlina va decidir, en secret, destituir i fer desaparèixer al Comte d'Espanya, la rectoria d'Avià, on fou pres el capitost carlí i Gósol. Perucho va tenir una relació personal amb Picasso en visites a Paris, per això va voler conèixer els paisatges gosolans que havien servit a Pau Picasso per els seus quadres... Perucho com d'altres grans escriptors: Benito Pérez Galdos o Pio Baroja en les seves obres van fer servir al Berguedà com a paisatge de fons. Que jo recordi (!), només, Pio Baroja està al nomenclàtor berguedà, fou un suggeriment de Josep Maria de Martín Gassó a l'alcalde Noguera en temps de la dictadura franquista.

I des de aleshores sempre que ens trobàvem fèiem petar la xerrada sobre els escenaris carlins i picassians berguedans, ah! fou Joan Perucho qui em va fer agafar la passió per llegir del Baró de Maldà Calaix de Sastre, especialment els tres volums berguedans, sobretot quan deia que Berga era una ciutat costeruda, i afirmava i tant...