Avui, primer dimarts després del primer dilluns de novembre, es vota el president dels Estats Units d'Amèrica, però en el diari de demà no comentarem el resultat, perquè la Terra és rodona i quan allà sigui vespre i avanci el recompte, aquí serà matinada, el diari s'estarà imprimint i la majoria de catalans farem nones, excepte alguns viciosos que passaran la nit enganxats als programes de ràdio i televisió. Els que saben anglès potser miraran la CNN (o Fox News, els més morbosos). Fa quatre anys vaig despertar-me com sempre cap a les vuit del matí, vaig engegar la ràdio, el locutor em va informar del resultat i vaig decidir que la democràcia és el dret dels pobles a equivocar-se. Perquè una cosa és indiscutible: el que convé als nord-americans ho sabem nosaltres molt millor que ells. (Hi ha qui opina que tot el món hauria de votar el president dels EUA; altres defensen que tots els espanyols haurien de votar en un referèndum sobre Catalunya).

La confraria catalana dels nord-americanitzats és abundosa, i les nits en blanc són un sacrifici que abracen joiosos quan signen la inscripció. L'electoral, cada quatre anys, no és la seva única adoració nocturna; altres cerimònies tenen cadència anual i les viuen amb entusiasme. La gala dels Oscar és potser la més destacada, però n'hi ha que badallen de son durant tota la fase final de l'NBA, i el partit suprem del futbol americà, la Super Bowl, congrega un munt d'irreductibles. Admeto que un tal Mahomes fa passades hipnòtiques amb el meló de cuiro, però són com els gols de Messi: també els pots veure al resum del migdia. Una comoditat que no val per als membres de la tribu capaços de fer l'horari dels vampirs per seguir en directe un debat entre Trump i Biden i, a sobre, destinar-hi la tertúlia radiofònica de l'endemà al matí, com si tothom hagués fet el mateix. A aquesta bona gent, militant i esforçada, se'ls podria dedicar la cançó irònica estrenada el 1956 pel napolità Renato Carosone sobre l'«americanització» juvenil del sud d'Itàlia: « Tu vuò fà l'americano! Mericano! Mericano! Siente a me, chi t'ho fa fa?». Això: qui els ho fa fer?