Si tot va bé, i amb una mica de sort, quan llegiu aquestes quatre ratlles ja se sabran els resultats de les eleccions als Estats Units. Dic amb una mica de sort perquè de fa temps que es posa en dubte que els resultats provisionals que s'han anat anunciant siguin bons. Vull dir que Trump ja fa temps que alerta d'un possible frau i és més que probable que hi hagi guanyador a les urnes però no és del tot segur que aquest sigui el pròxim president dels Estats Units. Ja ho veurem. Són unes eleccions especials. Més que especials. I com de costum es tracta d'un d'aquells comicis en què la resta d'humans que habitem aquest planeta hi tindríem alguna cosa a dir -votar, potser?- perquè qui surti escollit decidirà, també, sobre alguns assumptes que ens afecten. Trump no és sant de la meva devoció. Biden tampoc. Però és allò que diuen: no sé el que vull, però sé el que no vull. I el que no vull són quatre anys més de Trump. Arrogant i superb, ha convertit Estats Units en més arrogant i superb del que ja era. Un país antipàtic per a molta gent, admirat per d'altres, que ha deixat de ser la superpotència mundial perquè el món té això, canvia i apareixen països com posem per cas la Xina, que qualsevol dia d'aquests desbancarà els Estats Units econòmicament i militarment. Això sí, a la Xina ni voten. Tenen aquest mal costum.
