Un jutge de Barcelona, de trajectòria rocambolesca, va activar unes detencions i registres a petició de la guàrdia civil del tinent coronel «TácitoT Baena. Ell o algun altre cafre afeccionat al feixisme va anomenar-ne «Operació VolhovT, en referència al riu rus evocador de la única victòria de la «División Azul». I a partir d'aquí, vint-i una persones foren registrades a casa seva, als seus despatxos i detingudes durant més de 48 hores. Entre ells, dos «rasputins», un de Convergència, l'altre d'Esquerra. Madí i Vendrell són les figures centrals d'aquest cas. Diferents però similars. Tots dos eren part visible del poder i ara mouen els fils des del darrera. Agosarats i expansius, cadascun a la seva manera, ben disposats a tot per la (seva) causa. S'imaginava i ara s'ha confirmat amb les escoltes telefòniques, que mouen fils amb ma de ferro i insults, sobretot als seus. Els han escoltat il·legítimament però ho han fet. I s'ha inclòs en un sumari. Podem fer veure que no ho hem llegit però allà és.
Hem sabut d'una empresa igualadina, d'ells, i de tot un entorn que contracta quasi tot amb la Generalitat a on manen amics o antics subordinats. Aquestes connexions i les exigències per aconseguir el que volen son tan poc sèries com els enregistraments. A Xavier Vendrell se li sent dir: «amb tot el que he fet per aquest país sense demanar res a canvi i m'estan tocant els collons amb el tema del concert, m'estan fent perdre el temps, hòstia!». El concert referit no és cap dels Manel o dels Gossos, és un contracte públic per facilitar els seus negocis particulars, en ensenyament i ara en sanitat, casualment governats pel seu partit. Una temptació massa gran per oportunistes emmascarats d'empresaris. No es poden elevar a la categoria de màrtirs per tapar els seus tractes dubtosos. Si el gregarisme emocional porta a alguns a aquesta posició, es sentiran impunes. Si «ells» tenen l'estat profund i les clavegueres, «nosaltres» tenim aquesta elit, la qual, vista i escoltada, no mereix tal nom. Quan ho fan els del PP, tots són escarafalls i escàndols. Si son els propers tot és una confabulació judicial i guàrdies civils. Potser és cert, però ho tenien molt fàcil. Els estan investigant per delictes econòmics. Després del seu pas per la política havien de buscar feina al sector privat de debò. Fundar empreses amb treballadors enlloc de sense, evitar les subvencions, els contractes públics i les requalificacions. Perquè de moment, no és mouen d'aquest triangle viciós. Se'ls escolta dir que un conseller fa el que ell diu o una consellera no decideix res sense consultar-lo. Al l'expresident Torra, la ma dreta d'Artur Mas el qualifica de «subnormal» i sobre David Bonvehí hi afegeix «tros de carn». Injust, desmesurat i sobretot inapropiat. És una història d'investigadors indecents i uns investigats fatxendes. Si aquests són els generals de l'estat major de l'exèrcit civil català, la campanya vital de molts benintencionats no anirà bé. Potser per això tenen a emissaris com Terradellas (Víctor, no el president de la Generalitat ni el fabricant de pizzes) contactant a Sant Petersburg amb un diputat de tercera anomenat Markov i els seus 10.000 soldats russos. Seva és la invenció a la que el jutge Aguirre i periodistes de Madrid li han donat crèdit.
Ara distrauran al personal amb declaracions evasives i laments patriòtics. Parlaran de qualsevol cosa menys de donar explicacions sobre si han provat de beneficiar-se dels diners de tots i fer tràfic d'influències. Als lectors en desacord, els hi demano amb cortesia que hi pensin un moment. Si tinc raó, la caiguda del cavall en grup serà traumàtica.
