Això afirmava fa uns dies el nou Patriarca Llatí de Jerusalem, Jeanbattista Pizzaballa, amb relació al conflicte palestino-israelià i al dret de Palestina a tindre una nació pròpia.

Les declaracions de monsenyor Pizzaballa estan en la línia del que afirmava Joan Pau II, el papa dels drets de les nacions, que revitalitzà d'una manera especial aquesta dimensió dels drets humans.

De tots els pronunciaments de Joan Pau II, cal recordar l'importantíssim discurs del papa polonès a l'Assemblea General de l'ONU, el 5 d'octubre del 1995, ara fa 25 anys, un text d'una gran claredat i concreció que va tindre un gran ressò internacional.

En el punt 6 del seu discurs, el papa deia: «La Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada en 1948, ha tractat de manera eloqüent dels drets de les persones; però encara no hi ha un acord anàleg internacional que afronti de manera adequada els drets de les nacions».

I en el punt 8 del seu discurs, Joan Pau II defensava així el dret de les nacions a la seva existència: «Ningú, per tant (ni un estat, ni una altra nació, ni una organització internacional), no té mai dret a creure que una determinada nació no sigui digna d'existir».

Per això han estat tan importants les declaracions de monsenyor Jeanbattista Pizzaballa en parlar del conflicte palestino-israelià, quan va dir que «no es pot dir als palestins que no tenen dret a una terra i a una nació». La solució, «dos pobles, dos estats», deia Pizzaballa, «en aquests moments és molt difícil d'aconseguir perquè no hi ha diàleg entre les dues parts» i per això demanava «gestos que puguin reconstruir la confiança mútua al territori». Pizzaballa deia també que «hi ha una població de milions de persones que esperen una paraula clara com a poble i com a nació». Per això Pizzaballa defensava «una solució digna per als palestins», en la mateixa línia que el papa Francesc, que el 27 de setembre demanava que els problemes es resolguin «per mitjà del diàleg i la negociació».

Quan es parla dels presos independentistes, cal recordar que el 18 d'octubre el papa Francesc demanà l'alliberament dels pescadors detinguts a Líbia i adreçà una paraula d'ànim i suport a aquests pescadors detinguts des de fa més d'un mes i als seus familiars. El Papa deia que havia «arribat l'hora d'aturar qualsevol forma d'hostilitat afavorint un diàleg que porti a la pau».

I en aquest sentit és bo recordar unes paraules del bisbe Casaldàliga quan deia: «S'ha de fer política, sí senyor, i no es pot fer religió veritable, sobretot religió cristiana, si no es fa també política. Si no em preocupo de la terra, de la salut, de l'educació, de les comunicacions, no m'estic preocupant de la vida humana, perquè jo m'he de preocupar de la vida en aquest món: la vida en l'altre món és un assumpte de Déu que ell resoldrà molt bé».

Palestina té dret a ser una nació, ¿i els altres pobles no?