Els professionals de la cultura, no només els artistes sinó tota l'amplíssima varietat de tècnics que treballen en teatres, cinemes i auditoris, estan vivint una crisi agònica. El tancament de l'hoteleria és greu, però la situació de la cultura és encara pitjor: als restauradors els queda la petita escletxa del servei per emportar; a la cultura, ni això. La seva situació només es pot comparar amb la dels gimnasos i les piscines, dos àmbits als quals les mesures anticovid no han deixat ni la més mínima escapatòria. Els professionals de la cultura reivindiquen que les seves activitats són segures i que, si es permet l'activitat econòmica en altres sectors, també s'hauria de permetre la seva, ja que també genera ocupació. En el seu cas, a més, l'activitat en teatres, auditoris i cinemes és regulable i controlable fins al detall. Molt més que en la majoria de sectors. Es poden fixar capacitats i distàncies i els assistents estan quiets, separats i callats en espais sovint grans i amb aire condicionat. Es poden endurir les condicions fins a l'exageració i permetre que, qui pugui adaptar-s'hi, pugui treballar. No deixar ni la més mínima opció és excessiu i fa un mal innecessari.
