Són molt llestos o són ximples del tot? Si el clima d'enfrontaments entre Junts i Esquerra respon a una estratègia planificada pels seus màxims dirigents, per polaritzar tota la campa-nya electoral al seu voltant i convertir en invisibles les altres forces polítiques, estaríem davant una possible genialitat, ja que davant una batalla centrada en els seguidors de l'exiliat i els de l'empresonat, el públic deixa de pensar en els socialistes, els taronges o els cupaires. Seria brillant si fos una estratègia, però la memòria aporta motius per sospitar el contrari. Si no van ser capaços d'acordar un full de ruta per a l'endemà de l'1-O, si van donar voltes fins al mareig abans de la DUI, si van jugar a despistar l'altre a l'hora d'optar per la presó o l'exili, costa de creure'ls capaços d'una maniobra tan sofisticada com la descrita. Una altra cosa és que s'hi trobin sense voler, però la dinàmica caïnita amb la qual s'obsequia el respectable públic més aviat cal atribuir-la a la segona interpretació: la pura i simple ximpleria. S'han begut l'enteniment. I als de Junts se'ls nota més que als d'Esquerra, potser perquè estan més neguitosos, com Donald Trump quan el recompte no li va a favor i comença a veure fantasmes darrere de totes les portes. L'espectacle dels respectius diputats a Madrid anant separats en la defensa de la immersió lingüística i tirant-se les esmenes pel cap és significatiu. Semblen haver oblidat que el veritable adversari és el castellà obligatori de la llei Wert que s'està rectificant. Quan arribin els pressupostos de l'Estat faran càlculs divergents, incompatibles, del que li tocarà a Catalunya. L'espionatge telefònic a David Madí ha permès conèixer una conversa sucosa entre aquest i Pilar Rahola en la qual preparen l'execució política de Vicent Sanchis, director de TV3 nomenat precisament per Junts. Es veu que no és prou lleial. Els atabala el nombre de tertulians i entrevistats d'Es-querra. Ja passaran comptes després de les eleccions, perquè compten repetir coalició, presidint o acompanyant. ¿Després de tot el que s'han dit i del que sabem que pensen els uns dels altres? Doncs sí. La política és així.