Una vegada més, estem assistint a una colla d'esdeveniments i raonaments esperpèntics, que farien ruboritzar l'escriptor espanyol Ramon del Valle Inclán, quan va utilitzar aquest terme per primera vegada, amb el nom de l'esperpent espanyol, en crear aquest gènere literari, cap a final del segle XIX. Aquest escriptor era membre de la crítica generació literària del 98.
Doncs segueix plenament vigent la realitat d'aquest terme. L'hem pogut veure al llarg de tots els raonaments presentats contínuament en contra del procés i també en contra dels drets socials. Sovint han sorgit explicacions mancades de suficient raonament científic i enverinades, contra les persones i les institucions vinculades en defensa del procés. Hem sentit explicacions sense la mes mínima lògica, que han servit per condemnar un grapat de persones. Això sí, un bon conjunt de premsa esperpèntica ho ha publicat com a informació veritable. I ja sabem que quan una notícia falsa es publica i es propaga, acaba convertint-se en veritable.
I també ho hem vist a l'hora d'anar cap als drets socials de les classes treballadores o a l'hora de fer fora dels seus habitatges les persones sense sostre que han ocupat pisos buits, sovint d'entitats bancàries. I, exactament, ho hem vist a l'hora de maltractar els migrants. Són també facetes d'aquests comportaments vexatoris, sovint esperpèntics.
Però ara, aquests elements arrelats al passat, a les glòries d'un recent passat feixista, racista i xenòfob, que encara viuen en el passat gloriós de les clavegueres, és quan estan arribant a nivells hilarants, que ens farien riure si els veiéssim en una representació teatral, en un sainet vodevilesc.
En efecte, ara s'han inventat una farsa sense límits. La suposada intervenció de 10.000 soldats russos per defensar el procés català cap a la independència. Ni que fossin els anomenats 100.000 fils de Saint Louis, en una altra situació històrica, enormement retrògrada. El pitjor, amb aquesta ridícula història dels soldats russos, teixida per algunes forces espanyoles (en concret per la Guàrdia Civil), s'ho han cregut els jutges que segueixen el cas. Certament, un observador imparcial o un analitzador històric del futur de seguida pensaria que hi ha algun problema mental, que si fos a l'estiu diria que és conseqüència d'una al·lucinació estival. Però no, altres no creiem que sigui això.
Molts creiem que és conseqüència d'una mentalitat retrògrada que viu al passat i que es va retroalimentant en les seves pròpies fantasies. El pitjor és que aquesta mentalitat que enyora temps passats està ben instal·lada a molts dels estaments de l'estat hereu del franquisme, amb una tímida democràcia i amb una constitució que va sortir ben vigilada per les botes i els sabres. Es troba a les forces armades i als estaments policials. També es troba als jutjats. Tanmateix, a molts dels estaments econòmics que tenen el seu capital ben atrinxerat. Igualment a la capçalera de l'estat. D'aquest rei, fill d'una família corrupta que sols es va escollir en un referèndum recolzat pels hereus del franquisme, d'un estat rebel contra la democràcia republicana.
Una mostra la tenim en el nom donat a l'operació policial engegada pels cossos policials. Cal recordar que el seu nom, Vólkhov, fa referència a una batalla en la qual va intervenir la División Azul, encara que ara diguin que no. Aquesta força feixista, de trist passat, en la qual d'alguna forma encoberta el govern de Franco ajudava els nazis. Creiem que tot plegat és un enaltiment al nazisme.
Desitjaríem, i cal lluitar per aconseguir-ho, que es desmuntin totes les trames feixistes i nazistes instal·lades als diferents estaments del poder espanyol. Creiem que cal depurar aquestes situacions, pel bé de tots. Pel bé dels espa-nyols, pel bé de les classes treballadores i també per la consecució del tret a la independència de tots els pobles, lliurant-los de la càrrega del passat. Una càrrega que sempre ha estat en contra de les classes treballadores i també dels migrants, com també en contra de tots els drets socials.
