Quan fa uns dies JxCat va apartar de militància i de totes les seves responsabilitats Eduard Pujol em vaig alegrar, el mateix va passar quan ERC també va apartar Alfred Bosch. És molt important que actituds intolerables portades a terme per persones concretes siguin tallades d'arrel per tal de donar exemple a la societat. L'assetjament sexual, a part de ser menyspreable en si mateix, denota una manera de ser poc compatible amb la política, aprofitar-se d'una posició dominant per creure's estar en condicions de complir fantasies sexuals, defineix molt bé el personatge i quines poden ser les seves actuacions futures. El que em sorprèn és que amb altres actituds igualment repugnants no s'actuï de la mateixa manera.

Fa uns mesos, i per desgràcia ho tornarem a reviure en poc temps, vam passar pel lamentable espectacle que ens donava la portaveu al Congrés de JxCat, Laura Borràs. La veritat és que m'he de censurar jo mateix. No entenc com en Puigdemont tolera actituds com aquesta que el converteixen en còmplice. La senyora Borràs, que de senyora no en té res, per més que es vesteixi amb roba cara, no pot amagar-se darrere l'estelada i demanar als diputats que no permetin que la jutgin. A la se-nyora Borràs no se l'ha processat per ser independentista, se l'asseurà al banc d'acusats per manipulació de la contractació per beneficiar un amic, quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes. I això no és que ho digui jo, o la Policia, la Fiscalia o la Judicatura, ho diu l'actual president de la Institució. I per dir-ho tot, el cas va ser descobert pels Mossos per casualitat, atès que l'amic de la senyora estava sent investigat per tràfic de drogues i falsificació de moneda, fets pels quals ha acceptat una condemna de cinc anys, amb l'atenuant de drogoaddicció.

La darrera setmana la Guàrdia Civil va fer diferents escorcolls i detencions per ordre judicial. Diverses escoltes telefòniques portaven a la conclusió que alguns personatges rellevants de la política catalana feien servir les seves coneixences per aconseguir tractes de favor de les administracions. Com a mínim en algun d'ells, com és el cas de l'antic conseller Xavier Vendrell, les evidències semblen clares. El processisme amb tota la força mediàtica va sortir en tromba a desprestigiar l'operació, atès que l'atestat judicial també recollia algunes converses que semblaven més fruit d'al·lucinògens que de la realitat. Però el cert és que les converses van existir -amb un vocabulari molt barroer. Com també és cert que algun personatge en aquella època va anar a Rússia a buscar complicitats. En fi, l'important, en aquest cas, no són els russos, l'important és que s'està investigant judicialment un altre cas de corrupció, i com molt bé va dir l'advocada defensora d'un dels acusats, la mateixa que ha aconseguit l'absolució del major Trapero, «jo no m'atreviria a dir que és una operació per reprimir l'independentisme».

Cap dels grups processistes ha pres la més mínima mesura disciplinària de manera cautelar, que és el que correspondria en l'actual estadi del procés judicial. Ja els està bé? Els comportaments d'abús sexual s'han de castigar, però els tràfics d'influències no? O tot depèn de qui sigui l'encausat? Un home de l'estat major del procés -així en deien- no pot ser un corrupte. L'èpica del procés rau en el fet que tots els líders s'han sacrificat perquè els futurs catalans i catalanes puguin viure en sobirania plena. Ells, els verdaders demòcrates, lluiten per alliberar-nos de l'Estat corrupte. No és possible que cap d'ells sigui un corc. Si el processisme continua mirant cap a l'altre costat tot ell quedarà corcat. O potser és que ja és així de naixement?