Un símil tonto per entretenir-se. Segons el relat històric convencional Àtila era un energumen brutal que va matar el seu germà per no tenir competència (dient-se Bleda estava predestinat a durar poc al costat d'Àtila) i es va apoderar de mig Europa liderant una banda de bàrbars pudents a les fronteres del cultíssim imperi romà. L'any 451 va atacar la Gàl·lia i per aturar-lo va caldre una coalició de romans i visigots que el van derrotar als camps Catalàunics (res a veure amb nosaltres, malgrat el nom), una batalla que potser va determinar la història europea. Després d'allò Àtila encara va donar guerra, però el 453, durant la celebració del seu darrer matrimoni, el gran guerrer va morir víctima d'una simple hemorràgia nasal. El seu llegat no va ser la banda de tribus ramaderes que havia rebut, sinó un estat força articulat amb una sòlida base entorn la cobejadíssima plana del Danubi. Àtila, com Trump, va perdre, però el seu llegat, com els setanta milions de vots suposadament bàrbars de Trump, era una força cridada a condicionar el futur. No va ser així perquè els tres fills d'Àtila, enfrontats, van dilapidar l'herència en pocs anys i els huns van desaparèixer per sempre. Si Trump, el nostre Àtila, és succeït per un bàrbar llest i competitiu, el trumpisme no morirà. Amb un mercat de setanta milions de vots, Àtila pot tornar a assaltar Roma el 2024.
