Llegíem la setmana passada que dos alumnes d'un institut del Bages s'han negat a assistir a classe amb mascareta. El que sorprèn no és la negativa d'uns adolescents (és característic de l'adolescència dur la contrària), sinó el suport i l'aval dels pares. D'uns pares que, en alguns casos, perquè no es tracta d'un fet aïllat, amenacen de denunciar les direccions dels centres perquè, segons ells, aquestes mesures vulneren el dret a la llibertat dels seus fills, i ho fan invocant valors i principis presumptament morals. Sembla que també hi ha pares que no aproven que es prengui la temperatura als escolars en arribar a l'escola ni que se'ls obligui a rentar-se les mans si no els ve de gust de fer-ho. No seria gens estrany que algun d'aquests pares fos fill d'aquell exalumne que, a les portes d'un viatge de final de curs a Itàlia, va manifestar que disposava de l'autorització paterna per fumar porros i poder entrar i sortir de l'hotel quan li plagués. Tement que es tractava d'una broma, vam contactar amb els pares, els quals van confirmar i reblar les paraules del noi. No només tenia el seu consentiment, sinó que van acusar-nos d'intentar discriminar el seu fill. Sense adonar-se'n, aquells pares acabaven d'afegir una nova modalitat de discriminació a les ja existents de gènere, origen, religió i llengua: l'autodiscriminació. No és fàcil fer entrar en raó persones que fan de la desraó el seu principi vital. Posats a buscar una solució satisfactòria per a les famílies contràries a les mesures sanitàries escolars, no hi hauria com habilitar unes aules d'acollida lliures de mascaretes, hidrogels, distàncies i professors, els quals bé deuen tenir els mateixos drets reclamats pels pares d'aquest alumnat.
No em sé imaginar què pot passar si algun d'aquests nois insubmisos cau infectat i cal ingressar-lo d'urgències. Per coherència, hauria de renunciar a la mascareta respiratòria, amb l'aval dels pares, en nom de la llibertat i per respecte al personal sanitari.
