07 de novembre de 2020
07.11.2020
Regió7

Sense oli

06.11.2020 | 23:50
Sense oli

És molt cèlebre el passatge de les verges nècies i les assenyades, tan magníficament musicat per Johann Sebastian Bach a la cantata «Wachet auf, ruft uns die Stimme» (BWV 140), de la qual es poden trobar a Internet múltiples i excel·lents versions, com la dirigida per Rudolf Lutz amb la Schola Seconda Pratica i la interpretació de la soprano Núria Rial. Sent totes amigues del nuvi, el sortiren a rebre amb torxes, però les que no tenien seny no es van endur oli, mentre que les assenyades sí. Quan l'espòs vingué a mitjanit totes dormien. Les noies sense seny demanaren que se'ls donés oli, però no fou així i hagueren de marxar a comprar-ne. Mentre hi anaven va arribar l'espòs i la porta quedà tancada. Les noies prudents varen entrar a les noces, però les nècies no. Contextualitzant aquesta paràbola, la primera generació cristiana vivia convençuda que Jesús ressuscitat tornaria molt aviat. Però no va ser així i els seus seguidors es van haver de preparar per a una llarga espera. Ara com abans, dins de la comunitat cristiana hi ha seguidors assenyats que actuen de manera responsable i intel·ligent, i hi ha seguidors necis que actuen de manera frívola i negligent. Hi ha qui escolta les paraules de Jesús i les posa en pràctica, construint la seva vida sobre roca ferma. Però hi ha també qui escolta sense posar-ho en pràctica, edificant la seva casa sobre la sorra. Una casa que és pura façana i que, sense fonament real, no resisteix l'adversitat. Crida poderosament l'atenció que l'oli de les noies previsores no es comparteix. El seu ús és estrictament privat i individual. Tothom és lliure d'acceptar o refusar la invitació del nuvi. La salvació no és comunitària, sinó individual. Notem que es descarta compartir l'oli. Per tant, no es permet la socialització d'aquest recurs tan preuat. Si no fos així, potser no hi hauria suficient oli ni per a les unes ni per a les altres. És important destacar-ho, especialment quan massa vegades l'Església (i l'Estat) posa equivocadament el centre d'atenció en la col·lectivització dels recursos, que dilueix la responsabilitat personal i provoca una pèrdua de llibertat individual. Si el dret de propietat fos secundari, el nuvi forçaria les noies prudents a compartir l'oli amb les nècies per poder entrar tots a la festa. I no és així. Les prudents entren al convit, però les nècies no. I quan truquen a la porta no les reconeix i la porta roman tancada. S'ha de treballar per transformar la niciesa en seny, l'estupidesa en intel·ligència i la frivolitat en responsabilitat. I això no s'aconsegueix amb la col·lectivització dels recursos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit