Vinc d'una família que ha tingut relació amb la restauració i l'hostaleria des dels besavis materns, que regentaven una fonda a Manresa, al carrer del Remei, que més endavant els avis van traslladar a Sallent. Amb els anys la fonda es va convertir en cafè de poble. Allà vaig créixer i hi vaig aprendre la duresa d'aquesta feina: moltes hores, a èpoques molta feina, de vegades fruit de contextos econòmics i socials, la feina «baixava», després tornava a remuntar. Aquest negoci és això, risc a voltes, alegria sempre i relacionar-te amb gent diversa que et fa veure el món des de diferents mirades, no té preu.
Avui, em puc imaginar com ho estan passant davant la pandèmia. I si escoltes els restauradors del territori, et queda clara l'angoixa i el patiment. Haver de tancar i no poder fer-hi res. Com a casa meva, molts d'aquests establiments són negocis familiars que han fet un esforç ingent després de la primera onada, per adaptar-se a la nova realitat i poder seguir treballant, realitzant la seva feina amb totes les mesures de prevenció i higiene per tal d'evitar la propagació del virus, amb la corresponent destinació de recursos per fer-ho possible i que, després de tot l'esforç per reprendre l'activitat, veuen com les noves mesures de confinament els retornen al tancament i la incertesa.
I és que, com al món de la cultura -que aquest dijous ha sortit al carrer a Manresa per deixar palesa la situació que estan passant- i en general a tota la ciutadania, no se'ns pot demanar fer més esforços i deixar-nos sols.
Calen més ajudes? Sí, i que siguin reals, també. No només anuncis de cara a la galeria. I m'explico: el Govern de la Generalitat ha anunciat un seguit d'ajudes per a aquests sectors que tenen restringida l'activitat, però, quina és la realitat?
D'entrada i lamentablement, s'han aplicat les restriccions però les ajudes no han estat anunciades i disponibles fins moltes setmanes més tard. Després, quan s'anuncien, no lliguen amb les realitats aprovades; per exemple, la consellera de Cultura manifesta que destinaran 17 milions d'euros per donar suport al sector, però se n'acaben aprovant només 8. Després han anunciat mesures i n'han fet campanya a tort i a dret amb partides que ja eren previstes al pressupost, com per exemple 40 milions per la Renda Garantida o 35 milions per al tercer sector social. Per què ho venen com ajudes noves?
I tampoc no s'entén com triguen més de 20 dies a anunciar que els ajuts per negoci seran 1.500 euros; no s'entén ni els dies que han tardat ni la quantitat. No és suficient. Com poden atendre els pagaments de lloguer, treballadors, proveïdors...? Per què gasten tan poc i tan tard? Per controlar el dèficit? Per complir-ne l'objectiu? Si no és necessari! L'Estat els ha traspassat els diners i els permet no complir amb el dèficit. Si des del Govern central han rebut 3.200 milions d'euros extraordinaris de fons covid!
Aquests diners han de sortir al carrer, han d'anar a mans dels sectors que han de ser rescatats. Ja van anar tard i malament els mesos d'estiu en no reforçar la primària a la salut, en no dotar-nos de més rastrejadors... ara no tornin a fallar i gastin, gastin perquè els recursos els tenen.
