Abanda de palesar amb certa perplexitat que, de cop i volta, tothom és expert en els Estats Units, si han servit per a alguna cosa les eleccions de dimarts és per demostrar que la seva capacitat per vendre's segueix intacta, tot i que sigui a costa del desig de molts que s'acabi el regnat d'un president tan ataronjat de pell com impresentable. El do per atraure la nostra atenció és quelcom que sempre m'ha admirat d'aquest país. Ens van convèncer que menjar un hamburguesa llardosa i, en molts casos, infecta i indigesta era el súmmum i al cap dels anys estan aconseguint que Halloween comenci a guanyar en moltes cases a la castanyera per golejada. Les eleccions també ens han permès gaudir de reportatges sobre el duel Trump-Biden i sobre el moment que viu el seu país. En un d'ells, «Estados Desunidos», el periodista Jon Sistiaga viatja per diversos estats i parla amb partidaris dels dos candidats. De tot el que hi diuen, em van cridar l'atenció dues idees. La primera, la d'una periodista d'allà que afirmava que molta gent havia deixat de creure en els diaris de tota la vida perquè, gràcies a Trump, considera que només fan que difondre mentides. La segona, la d'un altre entrevistat que afirmava que els opinadors i les emocions havien passat al davant a la informació. Tant de bo que aquesta moto no els la comprem.
