Recorden la cançó Resistiré del Dúo Dinámico, amb lletra adaptada al confinament, que ens enviàvem per la primavera? Ens produïa escalforeta emocional i ens cohesionava com a grup que intentava superar el malestar del tancament i la por de la malaltia. Durant mesos, a través de les xarxes socials, els més creatius imaginaven tota mena de missatges i formats per alegrar-nos el cor. Alhora, vam aprendre a realitzar videotrucades per plataformes que ni sabíem que existien. Així ens sentíem més a prop, formant una unitat de convivència a través de les pantalles. Estàvem més junts i menys sols. Ara, la segona onada d'aquest sisme submarí està arribant i amenaça d'atrapar-nos. Novament ens ve el neguit, i aquesta vegada ens enxampa esgotats. Si els seus amics els segueixen enviant whatsapps amb un «bon dia» cada matí i un pingüí que balla merengue, considerin-se afortunats i facin el mateix amb un tango o un rock-and-roll. Una cançó, un somriure. Per al nostre benestar emocional, necessitem comunicar-nos en positiu.
Es publiquen pàgines senceres als diaris amb les restriccions per lluitar contra la pandèmia; o sigui, el que no hem de fer. Està bé que els governs ho facin; és imprescindible. Però ¿per què no ens aconsellen també el que sí que podem fer? Per mantenir la nostra salut mental, necessitem el contacte social i els afectes. Complementant la campanya «Cap fred» de la Generalitat (que les àvies no facin petons als nets, que els amics no s'abracin, etcètera), ¿s'imaginen la campanya Cor calent? Que ens proposin: quan et sentis sol, truca als teus amics. Fes un aperitiu a través de la pantalla amb les amigues. Explica un conte per videotrucada al teu net. Riu. Comparteix el fòrum amb les teves amistats després de visionar la mateixa pel·lícula. Escolta la teva música preferida. Balla al menjador. Camina al costat del mar i pensa que tens vida, i aquest és el tresor més gran.
