L'activitat esportiva és molt positiva des de tots els punts de vista. Si en practiques, genera serotonina, coneguda com a hormona de la felicitat i també dopamina, el neurotransmissor del plaer que s'associa amb la sensació de relaxació. Per aquest motiu, quan en duem a terme ens sentim millor, ens ajuda a relaxar-nos, ens fa riure moltes vegades i ens ajuda a fer baixar el cortisol, l'hormona relacionada amb l'estrès que pot alterar el metabolisme cel·lular. A més, té una gran funció sociabilitzadora, motiu pel qual és extremadament recomanable que els nens en comencin a fer des de ben petits.

En esports d'equip, aquesta funció és evident i esperona la solidaritat i la capacitat de fer coses en grup que llavors podem traslladar a la vida diària. En disciplines individuals, fa créixer la responsabilitat en un mateix. A més, si no ens passem de la ratlla i no exigim al nostre cos més del que pot donar, ajuda a mantenir-nos en forma i saludables. Per això és un drama que els gimnasos hagin tancat i l'esport amateur s'hagi hagut d'aturar per la pandèmia.

Fins aquí la meva lloança de l'esport sense atacar ningú. També em sap molt greu que hagin tancat teatres, cinemes, no es puguin fer moltes activitats culturals i educatives, restaurants, bars i tot allò que ajuda que tinguem vida. Espero que quan la gent directament afectada d'aquests sectors es queixi dels problemes que se'ls han generat, deixin en pau els esports i no els utilitzi per fer comparacions. Tots som importants.