Les darreres dades de l'evolució de la pandèmia comencen a ser positives a Catalunya, si bé de forma molt moderada. La perspectiva és que les restriccions duraran dues setmanes més. I amb l'horitzó d'un tancament prorrogat i al qual no es veu el final, creix l'angoixa, la ruïna i el malestar del sector de l'hoteleria. Molts locals estan caient en un forat tan profund que és possible que no puguin tornar a obrir, i que s'arrossegui els seus propietaris i treballadors a la misèria. Vistes les dades recents, el fet que el tancament no suposés una caiguda important dels contagis dona arguments als qui defensen que la clausura dels locals està fent més mal econòmic que bé sanitari. Són els experts els qui ho han de determinar, però la sensació que els bars i restaurants potser no són un factor tan determinant com es creia sembla fonamentada i dona ales a la reivindicació de la reobertura. Tal vegada una obertura de mínims, amb grans limitacions d'hores i espais i només en exteriors, no tindria un efecte sanitari perceptible però donaria un alè de vida als empresaris i treballadors desesperats.
