La democràcia és un sistema polític basat en l'opinió pública, i si el públic decideix que els bars i els restaurants han de tornar a obrir, els científics ja poden dir missa, perquè els governants acabaran atenent la demanda popular, per molt que aquesta no sigui fruit de cap reflexió filosòfica, sinó més aviat una explosió de sentiments. La raó dubtosament epidemiològica que porta un nombre creixent de ciutadans a exigir la reobertura de menjadors i abeuradors és que n'estan tips i cuits i ja n'hi ha prou d'aquest color. En això coincideixen amb els professionals del sector que, a més a més, s'hi juguen el pa dels seus fills. Cada dia els clients ens sentim més solidaris amb els nostres cafeters perquè, fet i fet, tots volem tornar al tallat amb mini de pernil, al vermut amb olives, al dinar de menú, a la birra de la tarda, al sopar amb amics, i aquest conjunt d'activitats s'emmarquen en l'anomenat «dret de taverna», que els catalans considerem com un dels drets humans fonamentals, digui el que digui l'ONU. No només els catalans: el Govern regional de Madrid, que vol guanyar les properes eleccions autonòmiques però també les generals -oi, presidenta Ayuso?-, ho ha entès perfectament i ha decretat que els pobres no surtin dels seus barris però que tothom pugui anar al bar de la cantonada perquè «bares, qué lugares». El Govern català també vol guanyar les eleccions, però per meitats: cada meitat desitja que les perdi l'altra, i així no hi ha qui condueixi una nau enmig de la tempesta. No li deu fer cap gràcia sentir com creix la brama de la comparació amb Madrid, on tot és obert fins a mitjanit i tanmateix milloren les xifres de l'epidèmia; ho diu fins i tot el ministeri. L'autoritat moral del Govern català per imposar la línia contrària es veu qüestionada per episodis com el caos de les ajudes als autònoms, fàcilment interpretable com que no saben ni on van ni què fan. Si a més a més els trompeters de les farmacèutiques anuncien la imminència de la vacuna, és normal reclamar l'amnistia de la barra i la taula i el retorn de les patates braves, que fetes a casa no tenen el mateix gust.
