Al nostre país vam fer la Revolució Industrial sense disposar de matèries primeres, amb la passió per la innovació, l'eficiència i el treball en equip, posats finalment al servei del progrés de la societat. Ara toca fer-ho de nou.
L'arribada dels fons europeus per sortir de la crisi de la covid-19 representa una oportunitat única per actuar amb una visió estructural allà on ja teníem diagnosticada la necessitat de transformar la societat, a través de la col·laboració público-privada i des d'una economia i una indústria més sostenibles, eficients i competitives com a palanques d'equitat i benestar.
Aquesta oportunitat que se'ns presenta s'ha de concretar en projectes que ajudin a la transició dels sectors que han de transformar-se necessàriament -com l'automoció-, tot aprofitant el talent i la bona pràctica aconseguida fins ara, però també apostant per nous projectes vinculats a la nova indústria.
Hi ha el perill que els Fons Europeus no arribin a les petites i mitjanes empreses -les més presents al teixit industrial de Catalunya- i que al final, com moltes vegades, siguin les grans corporacions qui es quedin bona part del pastís. Les grans corporacions fan la seva feina, però el problema és qui ajuda a fer la feina a les petites i mitjanes indústries.
Des d'Enginyers Industrial de Catalu-nya ens posem a disposició d'aquestes indústries del nostre territori per ajudar-les en els seus projectes per modernitzar-se. Perquè entenem que la indústria ha de ser el vector a partir del qual ha de pivotar la recuperació econòmica de Catalunya. L'impuls dels Pactes Nacionals per a la Indústria i per a la Societat del Coneixement sembla l'única línia possible en aquests moments: ara, cal més indústria.
El repte és gran. Fàcil de dir i -com sempre- més difícil de realitzar. Consisteix a activar polítiques i accions que ajudin a superar la crisi, que es despleguin amb celeritat i amb l'ambició de transformar en positiu el sistema productiu. És el moment d'accelerar esforços i inversions en sectors que ja tenim identificats, com el canvi climàtic, els impactes de la digitalització, o l'economia circular i la sostenibilitat. Però per desplegar les propostes ens calen recursos, cal inversió, no només bones paraules. La política industrial necessita pressupostos, i uns recursos que fins ara no hem tingut i que no podem esperar que arribin només de les Administracions, del sector públic.
És cert que les Administracions públiques no tenen prou recursos econòmics per a tot; però sí que poden tenir la clara voluntat de modernitzar-se i d'incrementar altres recursos per accelerar tràmits, permisos, canviar i simplificar reglaments, lleis, etc. Uns canvis que facilitin als projectistes i als tècnics competents les eines per ser eficients, i així impulsar i donar aire a les nostres indústries per als grans reptes que tenim davant.
La indústria catalana ha tingut un cert èxit fins ara, combinant innovació i internacionalització, que ha donat pas a una indústria diversificada i amb un bon nivell d'exportació. Ara, ha d'afrontar la transformació digital i la incorporació de la sostenibilitat. Amb aquests quatre vectors -innovació, internacionalització, digitalització i sostenibilitat- mantindrem una indústria competitiva en un món global.
Hem d'encarar el futur al voltant d'una indústria competitiva i sostenible, que sigui palanca d'equitat i benestar. I això és possible perquè a Catalunya existeix un ecosistema amb una capacitat productiva, receptiva a la innovació permanent. No és el moment de repensar-ho tot. És el moment de prioritzar i d'actuar.
