La Generalitat tindrà aquest estiu, si res no es torça, el projecte per reformar la carretera C-59 des de Moià fins a Sant Feliu de Codines. La intervenció està valorada en un milió i mig d'euros i encara no té data de realització. Comptat i debatut, la carretera continuarà com està un any més com a mínim, això suposant que se li doni el màxim de velocitat. El fet que el Govern ja hagi posat mans a la feina i hagi iniciat els preliminars tècnics és una bona notícia, i no es pot fer altra cosa que celebrar-ho. Tanmateix, per si el conseller no es planteja aplicar-li un ritme de màxima urgència, convé recordar que estem parlant d'una carretera que ha quedat enrere en tots els estàndards de qualitat i de seguretat -és la novena de Catalunya en risc d'accident greu- tot i que no és una ruta de tercera fila d'un territori deshabitat, sinó la carretera que connecta tota una comarca i el seu entorn amb l'àrea metropolitana. Sorprèn que s'hagin modernitzat vies molt menys importants i utilitzades, i no aquesta. I com més temps passa, més sorprèn. Resoldre-ho no és necessari, és urgent.