Sota aquesta frase entraren, per no sortir-ne mai més, al camp de concentració d'Auschwitz incomptables persones de diferent raça, religió, condició social, edat i opcions afectives. Uns altres, posseïdors dels mateixos talents rebuts, els usaren a benefici propi, en benefici d'un regne on, sota capa de bé i en nom d'una puresa falsa, aixafà la vida dels qui no consideraven ni tan sols com a éssers humans.

Els inferiors justificaren amb la seva vida el talent, els talents dels superiors. Allà hi va haver els plors i el cruixir de dents de tants innocents.

Jesús, en aquesta paràbola dirigida avui a nosaltres, ens avisa de dues coses. La primera és que tots podem usar els talents rebuts per menysprear l'altre. És un avís als qui s'havien apropiat Déu tancant-lo en un temple. Sabem que el Senyor va ser condemnat a mort en nom de Déu, no del seu Déu, del que Ell ens mostra, sinó de la degradació que del Déu veritable havia fet una aplicació incorrecta de la Llei. La segona és que els talents personals només tenen eficàcia per al Regne de Déu si es posen en comú. És el que l'evangeli d'avui ens ve a dir: posar a treballar els talents és posar-los en risc en comunitat, amb altres diferents de mi, no per treure'n un simple rendiment, sinó per poder construir Regne, el Regne que ja està present.

Els interessos que l'Amo reclama són, de fet, de confiança. En realitat són interessos de qualitat, d'expansió, de desubicació del propi amor, voler i interès.

«El treball em farà lliure» en tant que fa créixer el petit talent que Déu m'ha donat, en tant que no me'l reservo sinó que l'entrego i, jo mateix, jo mateixa, amb el propi talent també m'entrego. Avui Jesús ens parla d'esperança i no de por, de confiança en les possibilitats personals, de reptes arriscats i «de cremar les naus en bé dels altres» (com diu una de les pregàries de Lluís Espinal, jesuïta torturat i assassinat a Bolívia).

La porta d'Auschwitz, posada en nom d'un déu pervers, es transforma en «La confiança t'allibera» posada per qui primer va treballar «per» i «en» nosaltres. Els qui van passar la primera porta no eren lliures en fer-ho; nosaltres sí que ho som per passar per la segona. Porta que, en forma de Creu, la passem amb Crist... si volem...