L'incident de fa pocs dies entorn dels ajuts que la Generalitat va acordar de concedir als autònoms per compensar-los de les pèrdues que els ha causat el coronavirus s'ha convertit en tot un símbol de les contradiccions del moment que vivim, a més d'un insòlit maldecap més per als autònoms que el sol·licitaven. Primer perquè l'import de l'ajut, que era de 2.000 euros, difícilment podia compensar la pèrdua d'ingressos d'un autònom que s'hagués quedat pràcticament sense facturar des del confinament de la primavera passada. Però a més perquè el pressupost global de l'ajut era de 20 milions d'euros, o sigui que només hi podia haver ajuts per a 10.000 autònoms. Però a Catalunya n'hi ha moltíssims més. Per tant, quan dilluns passat es va obrir la possibilitat de sol·licitar els ajuts per internet, milers i milers de sol·licitants es van llançar simultàniament a demanar-los, però només una minoria ho va aconseguir perquè la majoria trobaven el sistema col·lapsat. I el mateix va passar dimarts, quan, a més, van quedar exhaurits els 20 milions d'euros que hi destinava la Conselleria de Treball, cosa que deixava un percentatge altíssim d'autònoms sense cap ajut. Evidentment, el mètode de repartiment no va ser gens adequat, però l'autèntic problema és un altre, que la mateixa consellera portaveu del Govern català va reconèixer: la Generalitat no té diners per cobrir tots els ajuts que calen per superar les necessitats que ha generat la covid-19. La realitat és que Catalunya sí que genera recursos suficients per fer-ho. Però continua existint el mateix impediment de sempre: el dèficit fiscal que gira entorn d'uns 16.000 milions d'euros anuals, que se'n van i no tornen. Aquesta és la qüestió, però ni la dreta espanyola ni el PSOE no en volen sentir a parlar.
Mentrestant aquesta mateixa setmana hi ha hagut al Congrés de Diputats tota una colla de moviments de cara a l'aprovació -o no- dels pressupostos de l'Estat, que s'ha complicat per la coincidència amb un altre projecte que modifica la vigent llei d'educació i estableix que tant el castellà com les llengües cooficials tindrien la consideració de llengües vehiculars -o sigui que s'haurien de fer servir directament en l'ensenyament de les matèries docents-, cosa que modificaria l'actual sistema d'immersió lingüística que està implantat des de fa anys a les escoles catalanes. Per mantenir la situació actual, s'ha plantejat una esmena del text original d'aquesta nova llei d'educació que es corregiria en el sentit de remarcar que al final de l'etapa educativa tots els alumnes han d'haver adquirit el «ple domini» del castellà i de la llengua cooficial que pugui existir a la seva comunitat autònoma. Segons sembla, el canvi seria acceptat pel PSOE, Podemos, ERC, Bildu i d'altres grups polítics. Però Ciutadans s'oposa radicalment a canviar la redacció inicial del projecte de llei i assegura que no votarà els pressupostos de l'Estat si es modifica. Cal anar amb compte perquè no es tracta d'un tema menor. Si no s'esmena el text de la nova llei d'educació, la immersió lingüística i la presència del català a l'escola podrien retrocedir notablement.
La notícia de dijous passat va ser que el major Josep Lluís Trapero recuperava el càrrec de cap dels Mossos d'Esquadra, poc després de ser absolt de rebel·lió, sedició i desobediència. El judici de Trapero i els seus companys certifica els errors de la policia espanyola i els encerts de la catalana, el dia del referèndum. I la seva absolució posa en relleu la greu injustícia que suposa mantenir les condemnes dels presos polítics que van ser acusats dels mateixos delictes que s'atribuïen al major Trapero i als seus companys.
