La Patum és més que una festa berguedana, és el gran moment anual de la ciutat i de la comarca i és el segell d'identitat col·lectiva que comparteixen milers de persones. Conté valors culturals únics, pels quals va rebre un reconeixement de la Unesco, i projecta un caràcter que, alhora, té un retorn turístic. Amb tots aquests elements, sembla que Berga hauria d'haver tingut històricament una cura extrema del bestiari que en constitueix l'ànima i la imatge. Però no ha estat així en absolut. Ben al contrari. Ja fa deu anys que la restauradora que en té cura va fer un informe fent sonar les alarmes. Vuit anys després, les figures van viure l'episodi de degradació més extrem, amb un atac d'humitat i fred a la sala on es guardaven. Per als berguedans va ser un moment de vergonya col·lectiva. Ara, l'àliga inicia un procés de restauració urgent. Darrere seu, els gegants han de passar pel taller, i de mica en mica hauria de fer-ho la resta del bestiari. La cura s'ha de garantir i ara ha de ser permanent. I les autoritats culturals del país no se'n poden rentar les mans.
