La sempre lúcida Empar Moliner em va donar una lliçó fa escassos dies davant la lleugeresa d'alguna de les meves alegres afirmacions. Portat pel políticament a l'ús i per la passió paternal, cega com cap altra, vaig deixar anar en la seva presència, en el «Tot es mou» d'Helena Garcia Melero: «La meva filla diu que les nenes són més llestes que els nens».
La meva filla Neus té 6 anys i el seu germà, Joan, 8. Moliner, que també té una filla, em va mirar i amb la seva agudesa penetrant em va dir: «Això no ho hauries dit a l'inrevés». Em va deixar esbalaït encara que en directe vaig saber reaccionar. Després, quan es va acabar el programa, m'hi vaig acostar i li vaig dir: «Tens raó, Empariues». Clar que quan estic amb la Neus em costa no somriure quan repeteix la seva autoafirmació. Davant ella em rendeixo. Però doncs clar que tenia raó l'entranyable Moliner. Ella és un esperit lliure, d'un inusual talent, sagaç, lluitadora i algú que defuig el políticament correcte. Ella va a la seva i es permet una franquesa sana, sovint sense filtres. Darrere d'aquesta màscara de desimboltura hi ha una subtil i punxant analista. I va retratar les meves flaqueses. Touché!
Això de Moliner ve a tomb de l'elecció de Kamala Harris, primera vicepresidenta dels Estats Units. Una alenada d'aire fresc. Però no tant per ser dona sinó sobretot -i aquí està el més determinant- pel que diu i expressa davant els vells xarucs Biden i Trump. No recorro a aquest terme despectiu pels seus vuitanta anys, que em mereixen tot el respecte, sinó pel que tots dos representen. Trump encarna el pitjor populisme que sacseja les xarxes arreu. I Biden és el rostre de l'establishment, com ho era Hillary Clinton.
El que és gran de Harris tampoc són els seus orígens, ni el color de la seva pell. El que és gran és el que diu, com parla i s'expressa, amb un verb que sona fresc. Res a veure amb els altres dos, per molt que el dolent i ara desballestat Trump faci bo Biden. No sigui que ens agafem a allò de triar entre Guatemala i Guatepeor. El millor de la victòria demòcrata, no el menys dolent, és sens dubte la irrupció de Kamala Harris.
