Tothom exigeix dimissions, però ningú no n'espera. De disculpes se'n demanen poques, i n'hi ha que només semblen donades per quedar bé (Juan Carlos I, Simón, Illa, Budó en nom del govern...). Hi ha jutges que mengen a part: ni es disculpen, ni rectifiquen, ni dimiteixen. Com molts guàrdies, fiscals i militars. A tots aquests professionals de l'ordre no se'ls pot exigir reflexió i propòsit d'esmena, perquè són els que manen i la seva interpretació de la llei els empara. I millor no insistir gaire (benvolgut Cuevillas), perquè les amenaces les compleixen. Quanta acusació formulada, quanta pena de telenotícies i de «banquillo» (Sandro Rosell, Tamara, major Trapero, intendenta Laplana...) acaben sent desproporcionades, injustificades, invalidades sense que els passi res als acusadors, oi? Ningú no es disculpa, ningú no plega ni el fan fora, i sabem de molts casos que encara són premiats amb ascensos, medalles, sobresous, distincions, homenatges i lloança mediàtica. Als perjudicats els costa moltíssim que els rescabalin adequadament tots els perjudicis causats. En sabeu de gaires?
Del que sí es té constància, és de multitud de persones que se senten torejades i emprenyades: autònoms, empresaris de la restauració, artistes de tota mena, cambrers, cuiners, hostalers, taxistes, treballadors a l'atur, afectats per l'ERTO que encara no han cobrat, i tots aquells que reclamen ajuts promesos incomplerts. Els qui manen, es disculpen i no dimiteixen diuen que no tenen diners, però els torejats i emprenyats saben que prou n'hi ha per a comprar avions, tancs, fragates i pagar sous, dietes, cotxes oficials i augmentar el pressupost de la Casa Real (que tot això sí que costa molts «dinerets», Carrizosa). Potser no es pot dir que «Espanya ens roba», però es visualitza clarament de què serveix continuar a Espanya, si Madrid no ajuda a superar dificultats. També s'evidencia per a què serveix tenir Generalitat autonòmica, si tampoc no sap repartir el poc que li han deixat tenir al calaix. Què es podria fer sense patir el dèficit fiscal que fa anys denuncia Catalunya? Queda clar que el govern de Madrid penalitza tots, tots els catalans? Entre tants catalans torejats i emprenyats, quants n'hi ha d'espanyolistes i d'independentistes? Quants han rebut ajuts del govern espanyol? Quins impostos els ha condonat? Quantes convocatòries per rebre un ajut els ha fet el govern espanyol? Quants treballadors ha cobrat correctament l'ERTO? I quanta gent s'ha beneficiat del salari mínim garantit que va prometre el govern més progressista de la història? Valdria la pena ser independents?
Pobre Rei (que no és pobre perquè és Rei), patirà allò que ja afirma tothom amb dos dits de seny: cap fill viurà millor que el seu pare. En el seu cas, on vas a parar, amb tot el diuen que ha acumulat l'emèrit durant i després del seu regnat! Aquesta setmana encara li han afegit un grapat de milions i unes quantes cabres caçades al Casaquistan quan encara era irresponsable dels seu actes. Pobre Rei, insisteixo, que no tindrà l'estímul patern per tirar endavant la família. Ara imagineu que un dia se li acabés el càrrec (feina ja en tenia poca) perquè la seva Espanya esdevenia República... Encara bo, que el pare ha estat previsor!
