Segur que ho recorden: fa sis anys i vuit mesos, el març del 2014, el llavors ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, va advertir que una declaració d'independència de Catalunya la «condemnaria a vagar per l'espai sense reconeixement». Diuen que fa molt fred, allà fora. Tement per la nostra salut, el govern al qual pertanyia Margallo va activar la policia, la judicatura i l'article 155 per evitar la deriva sideral a la qual ens conduïen els nostres obnubilats dirigents. Gràcies a tal prevenció, i en contra de l'equivocada voluntat de mig país, Catalunya continua ben fermada a la terra; concretament, a la terra ibèrica, enveja del món per la seva història i la seva modernitat.
Una modernitat que, ves per on, vaga per l'espai en forma de satèl·lit de dos-cents milions d'euros, més perdut que l'Alfonso Guerra al segle XXI. El coet que l'enlairava s'ha guerxat i tururut violes. Aquesta vegada la culpa no és espanyola, perquè el coet és italià en el 65%. Endavant amb els tòpics! Però el satèl·lit és hispànic, i fins a l'espifiada era motiu d'orgull i satisfacció. Tenia la comanda de fotografiar tot el planeta, amb imatges de gran detall per veure des de l'evolució de les collites fins als xalets il·legals; de passada també faria coses militars, però no deien quines (és clar). Espanya tindria un ull que tot ho veu, com els americans, els xinesos, els russos i els amos de Google.
El satèl·lit, que per cert havien batejat amb el nom d'Ingenio, tant pot acabar caient sobre el cap d'algú com romandre per sempre perdut en l'espai, Lost in Space, títol d'una sèrie de ciència-ficció estrenada per Netflix el 2018 i basada en l'homònima de fa mig segle (soc l'únic que recorda haver-la vist?).
Vagant per les profunditats siderals no s'hi trobarà la república catalana, que no pertany a l'univers físic sinó a la dimensió desconeguda. En canvi podria coincidir amb altres vagarosos desorientats, com la contrareforma laboral, Montesquieu, la derogació de la llei mordassa i certa taula de diàleg. I el sentit comú que, segons els més vells, un dia van tenir la política espanyola i la catalana.
