Manresa té la sort d'estar rodejada d'espai rústic, riera i verd gairebé per totes bandes, la qual cosa fa que la immensa majoria dels ciutadans tinguin a menys de deu minuts a peu des de casa seva un entorn natural per on caminar, córrer o anar en bicicleta. La política municipal de potenciar aquests espais verds com a part de la ciutat, senyalitzant, netejant i popularitzant el que s'ha anomenat Anella Verda, ha contribuït a fer que, per a moltíssims ciutadans, avui els camins del Poal, l'entorn de Viladordis, la Sèquia o el Suanya formin tant part de Manresa com el Passeig. Aquesta realitat, que poques ciutats poden gaudir -o són massa grans i l'entorn és massa lluny per anar-hi simplement a passejar una estona, o són massa petites i no són realment ciutats- ha resultat una benedicció durant el primer confinament i durant el semiconfinament actual. Els manresans estan gaudint de la seva ciutat i estan aprenent a valorar-la d'una manera que no hauríem esperat fa ben poc temps. Per a una autoestima tan maltractada com la de Manresa, és una gran notícia.
