Just quan fa pocs dies que he assumit la presidència del Club Tennis Manresa m'arriba la trista notícia del traspàs de l'amic Antoni Gilibets i Dalmau, que fou president del club a la dècada dels vuitanta.

Vaig compartir els vuit anys de la seva presidència, del 1981 al 1989, com a secretari de la junta directiva. Recordo com si fos ahir una tarda que ens vàrem reunir al seu domicili amb la seva esposa, Karen, Marta Camprubí i jo mateix, per animar-lo a presentar-se a les eleccions a la presidència del club i oferir-li la nostra col·laboració a la futura junta.

Antoni Gilibets va ser un empresari amb excel·lents dots comercials. Va regentar durant uns anys un negoci comercial a la ciutat alemanya de Frankfurt Main, on va conèixer la seva esposa, Karen. Ja retornat a la seva ciutat, va ser director comercial del Banc Mercantil de Manresa, on vàrem tenir l'ocasió d'establir relació a través del Servei d'Estudis del Banc, on jo vaig treballar una temporada. A causa dels processos d'integració bancària va abandonar aquest sector i va passar a liderar projectes empresarials en el sector de l'automoció. La seva empresa, concessionària d'una marca de vehicles, sempre havia tingut una especial sensibilitat social, i col·laborava amb l'Administració municipal acollint alumnes de Programes de Garantia Social en pràctiques.

La seva etapa com a president va ser una de les més brillants de la història del Club Tennis Manresa. Es van ampliar les instal·lacions, amb l'adquisició de nous terrenys i la construcció de 4 pistes de terra batuda. Es va potenciar l'Escola de Tennis, i es va dotar d'una estructura professional, dirigida per Pere Muxí. En l'àmbit esportiu cal destacar la promoció i organització d'importants tornejos, com l'Open del Bages i el Circuit Anella de Catalunya, torneig satèl·lit oficial de l'ATP, que es va celebrar durant cinc anys, per on van passar de les millors promeses tennístiques d'aquells temps, com Iván Lendl, Carles Costa, Marc Rosset i Àlex Corretja, entre molts d'altres. Durant la setmana que durava el Torneig ATP, les instal·lacions del Club semblaven les d'un mini-Godó, amb molta concurrència d'aficionats, i una pista central plena de gom a gom en els partits finals. Cal destacar també l'edició durant tota la seva etapa de la revista del club Pilota de Set, testimoni de la gran quantitat d'activitats esportives i socials del club.

En finalitzar el seu mandat, li fou atorgada la insígnia d'Or del Club en reconeixement als mèrits i serveis prestats, i em va correspondre a mi rellevar-lo en la presidència per un període de 4 anys, del 1989 al 1993.

Tota la gran família del Club Tennis Manresa estem tristos per aquesta pèrdua, que s'afegeix a les del primer president del club, Joan Manel Augé, del soci cofundador més veterà, Celestino Aguado, i la del director de l'Escola de Tennis Miquel Múrcia, totes produïdes dins d'aquest any, i en gran part ocasionades per la criminal covid-19. Sempre els tindrem presents en la nostra memòria.

Volem transmetre amb aquestes paraules el condol i solidaritat del Club Tennis Manresa al seu fill Marc, la seva germana Mercè, i a tota la seva família. Descansi en Pau.