A partir de dilluns que ve s'aixecaran moltes de les actuals restriccions dictades per la Generalitat per frenar el coronavirus. Podrem tornar al bar, al teatre i al cinema, amb ritmes i cotilles encara per definir.

Però les restriccions no s'aixecaran perquè s'hagin assolit els indicadors sanitaris que el mateix Govern s'havia imposat com a guia i referència. S'aixecaran perquè els consellers de Junts s'han mostrat disposats a aprofitar el malestar social per desgastar els consellers d'Esquerra, partit titular del departament de Salut en la persona d'Alba Vergés. I aquests no han volgut ser els dolents de la pel·lícula.

Així de clar, així de cru.

En un sistema polític d'opinió pública com el nostre, les agrupacions d'interessos amb capacitat d'exercir una certa pressió social sempre tenen influència, però encara més quan falten tot just tretze setmanes per a unes eleccions com les del Parlament, anunciades per al 14 de febrer.

Si és que no s'ajornen.

Per què s'haurien d'ajornar? Doncs per un tercer rebrot afavorit per una sortida atropellada de les actuals restriccions. La majoria d'experts sanitaris diuen que el juny es va córrer massa, que la desescalada va ser esbojarrada i que el clima de relaxament estival té part de culpa en el nou increment d'hospitalitzacions i defuncions. I si ara es repeteix l'error, és improbable que es rectifiqui el desembre, ja que caldrien notícies molt desastroses per tocar les festes de Nadal i deixar-nos amb la mel als llavis i la família a la videotrucada.

Un Govern en plena vetlla d'armes electorals només ho faria si el conjunt dels ciutadans estiguéssim molt esverats per una alça sobtada de les defuncions o un desbordament escandalós dels hospitals. És a dir, si fóssim els votants els que diguéssim: «tornem-nos a confinar!»

Pot passar? A hores d'ara qualsevol pronòstic sembla temerari. Si d'aquí a Santa Llúcia les UCI no es buiden, res no pot descartar-se. Dependrà, també, de quin gremi sigui més fort per imposar la seva veu. Qüestió de posseir una bona megafonia.

D'entrada, Nadal joiós i familiar. Post festum, pestum?