El Govern de la Generalitat ens va proporcionar ahir un espectacle de guinyol que culmina una progressió que sembla que no tingui final. L'executiu català s'enfronta a una situació d'una gravetat excepcional amb els limitats recursos econòmics que li ofereix una hisenda sotmesa a un sever dèficit fiscal i amb els delimitats mitjans legals que li confereix la migrada autonomia del país. Aquesta és una realitat en la qual qualsevol govern tindria difícil gestionar el daltabaix amb bona nota. Però una cosa és això, i una altra és abonar-se a un esperpent constant presidit per les batalletes entre ERC i JxCat i els seus afins. Semblava que la pífia dels ajuts als autònoms havia marcat el cim, però ahir l'esperpent va fer un pas més amb la filtració massiva d'un esborrany de desescalada i la immediata reacció de les dues parts acusant-se mútuament, i amb ERC fugint de la taula de negociació de l'assumpte. Per a la gent que està passant-les magres, és una burla. La incapacitat per afrontar els grans reptes de la pandèmia es podria entendre; els comportaments puerils de politiqueta de partit són incomprensibles i no es poden repetir.
