La baixada de l'Àliga de la Patum al Centre de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya a Valldoreix m'ofereix l'oportunitat de posar en valor la feina feta fins ara amb relació a la conservació i restauració de la comparseria patumaire i, alhora, evidenciar les mancances que persisteixen des de fa massa anys.

En conjunt, la comparseria de la Patum que cada any participa activament de la festa, la componen 28 figures i 53 complements. Algunes d'aquestes, com la Guita Grossa i l'Àliga, tenen al voltant de 300 anys. Si estiguéssim parlant d'una obra d'art de valor, estaria fora de tot dubte la necessitat d'una conservació efectiva, tant en el lloc d'exposició com de l'obra mateixa. Per què no passa això amb els elements d'una festa com la Patum que ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat?

Que durant segles les comparses fossin guardades de qualsevol manera en espais poc apropiats i en magatzems municipals, no justifica que en ple segle XXI segueixi passant, i menys després del reconeixement de la UNESCO.

El trasllat al convent de Sant Francesc, després de diversos episodis d'humitats que van malmetre de manera significativa una part important de les figures, no amaga la necessitat de trobar-los un lloc més adient i definitiu on es compleixin totes les mesures de conservació i puguin ser exposades d'acord als estàndards museístics actuals.

Un dels requisits imprescindibles d'aquest futur espai ha de ser necessàriament un taller de conservació i restauració de la comparseria i de tota la seva col·lecció, que avui en dia es troba disgregada en diferents llocs. La conservació és fonamental perquè aquest conjunt pugui lluir tant els dies del Corpus com la resta de l'any, en l'espai destinat a la seva exposició. I això requereix un treball molt més perllongat i exhaustiu que el que s'ha pogut fer fins ara.

Fa 11 anys que em vaig fer càrrec de la restauració d'aquest conjunt excepcional, i no hi ha hagut cap any el temps necessari per poder aprofundir en una restauració integral peça per peça. Quatre mesos a l'any donen pel que donen, que és escàs perquè les peces estiguin en les mínimes condicions per sortir als carrers i a la plaça, per Patum. Aquest temps de treball i el pressupost que s'hi destina s'han demostrat insuficients per garantir la conservació d'unes figures històriques, que cada any tenen un desgast considerable i que es va acumulant.

Per què no es destina més temps i més recursos a un conjunt d'imatgeria festiva únic en la seva categoria?

Aquest objectiu no ha recaure en una sola institució com l'Ajuntament de Berga, sinó que ha de comptar amb el concurs de la Generalitat de Catalunya i altres organismes que tenen com a responsabilitat la salvaguarda del patrimoni català. I no és una mancança atribuïble a un govern o un altre, sinó que ja fa dècades que es tracta d'una urgència no atesa.

L'oportunitat que ens donarà l'estudi cientificotècnic que es farà durant les properes setmanes al centre de Valldoreix permetrà conèixer l'estat de conservació d'una obra fonamental, però a la vegada saber-ne molt més, des d'un punt de vista històric i artístic. El seguiment que en faré, com a restauradora, em permetrà elaborar una proposta d'intervenció molt més acurada al diagnòstic. I aquesta col·laboració amb Béns Mobles no hauria de ser l'única, sinó la primera d'una sèrie, feta sense presses però sense pauses, que permetés l'estudi més acurat mai fet fins ara de la Patum completa.

Aquesta és una reivindicació que, personalment, ja fa anys que faig, tant al Patronat de la Patum com als diferents governs municipals de l'última dècada, així com la necessitat d'unes rèpliques que puguin substituir les originals, quan les condicions meteorològiques aconsellin no fer-les sortir, però d'això ja en parlarem un altre dia.