Després de quasi 20 anys sense arribar a cap acord, la comissió del Pacte de Toledo ha consensuat, finalment, un informe amb les recomanacions que han de guiar la reforma del sistema de pensions. S'ha deixat enrere, doncs, la reforma unilateral que el PP va imposar l'any 2013, amb el fatídic 0,25% d'IRP (Índex de Revalorització de les Pensions) i el factor de sostenibilitat, tot i que aquest últim no es va aplicar gràcies a les grans mobilitzacions fetes pels pensionistes arreu de l'estat.

Els pensionistes lluitem per unes pensions dignes i sabem que el sistema públic de pensions és viable, malgrat que els partidaris de retallar l'estat del benestar i de potenciar els fons privats de pensions han transmès a la societat la idea que el sistema no és sostenible, basant-se en dèficits comptables erronis. Els efectes d'aquesta desinformació es poden comprovar en una enquesta recent, feta als joves mil·lennistes catalans (nascuts entre el 1978 i el 1999), on es comprova que el 50% no esperen tenir cap pensió pública de jubilació.

Les recomanacions del Pacte de Toledo ens han donat la raó en molts dels aspectes que reivindicàvem, com el reconeixement de la viabilitat del sistema i la revalorització de pensions segons l'IPC. Les pensions públiques, doncs, són sostenibles si no es comptabilitzen les despeses «impròpies», que es carreguen al sistema de pensions sense correspondre-li, com són les prestacions no contributives i les mesures de foment de l'ocupació, entre d'altres. La inclusió d'aquestes partides ha originat un dèficit que, malgrat que s'ha reconegut ara que no és real, ha permès buidar pràcticament el Fons de reserva, que tenia 63.000 milions el 2012.

Hi ha aspectes importants que han quedat fora del consens i que continuarem reivindicant: la revalorització de les pensions mínimes, l'eliminació de la bretxa salarial, la derogació de la reforma laboral i la reducció de l'edat de jubilació. Esperem que en la fase de diàleg social, que s'obrirà properament, s'avanci en algunes d'aquestes qüestions.

Un altre punt dels acords del Pacte de Toledo a tenir en compte, que posteriorment ha concretat el ministre José Luis Escrivà, és la creació i potenciació d'un fons de pensions de promoció pública. En aquest fons es podran adscriure els plans privats de pensions d'empresa que tenen l'objectiu de complementar la pensió pública dels treballadors. Malgrat que pot semblar positiu incentivar aquest fons públic de plans d'empresa en substitució dels fons privats individuals, en el futur podria anar en detriment de les pensions públiques.

Sempre caldrà, governi qui governi, que els pensionistes seguim mobilitzant-nos per tal de consolidar els objectius conquerits, aconseguir les reivindicacions encara no assolides i defensar el sistema públic de pensions davant de qualsevol intent de privatitzar-lo.

A Manresa, a part de les mobilitzacions en defensa de les pensions públiques, seguirem lluitant per aconseguir compromisos amb l'Ajuntament que millorin i augmentin l'atenció a les persones grans, que incrementin les places concertades a les residències, que agilitzin la construcció de la residència del Xup, que es creïn habitatges tutelats i que es garanteixi la continuïtat assistencial de les persones grans en funció de les seves preferències i necessitats.