La festivitat d'avui de Crist Rei ens invita a fixar la mirada en la vida de Jesús per més seguir-lo i estimar-lo com ens diu sant Ignasi al llibre dels exercicis.

El seu regne és un regne de veritat i de vida, regne de santedat i de gràcia, regne de justícia, d'amor i de pau. Les lectures que ens proposa la litúrgia ens mostren com Jesús ha realitzat el seu regne, com el realitza durant la nostra història, i què ens demana a nosaltres.

Com Jesús ha realitzat el regne? Ho ha fet amb proximitat i tendresa cap a nosaltres. Ell és el pastor del qual parla el profeta Ezequiel. Tot aquest text ens parla de la pressa i l'amor del pastor cap al seu ramat: buscar, controlar, reunir els dispersos, conduir al prat, fer reposar, buscar l'ovella perduda, reconduir-la, faixar la ferida, curar la malalta, prendre cura, pasturar. Totes aquestes actituds es van tornar realitat en Jesucrist: Ell realment és el gran pastor de les ovelles i cuidador de tots nosaltres.

Després de la seva victòria, o sigui després de la seva Resurrecció: com realitza el seu regne Jesús?

L'apòstol Pau, en la Primera carta als Corintis, diu: Cal que Ell regni fins que no hagi posat tots els seus enemics sota els seus peus. És el Pare que a poc a poc ho sotmet tot al Fill, i al mateix temps el Fill ho sotmet tot al Pare. Jesús no és un rei com els d'aquest món. Per a Ell regnar no és manar, sinó obeir el Pare, lliurar-se a Ell, perquè es compleixi el seu designi d'amor i salvació.

Què ens demana aquest regne de Jesús?: ens recorda que la proximitat i la tendresa són la regla de la vida també per a nosaltres, i sobre això serem jutjats. Aquest serà el protocol del nostre judici. És la gran paràbola del judici final de Mateu 25.

El rei diu: «Veniu beneïts del meu Pare, rebeu en herència el regne preparat des de la creació del món, perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar, vaig tenir set i em vau donar beure, era un estranger i em vau acollir, estava nu i em vau vestir, malalt i visitat, a la presó i em vau visitar. Els justos li diran quan hem fet tot això?». I Ell respondrà: «En veritat jo us dic, tot el que heu fet a un de sol d'aquests germans meus, m'ho heu fet a mi».

La salvació no comença per la confessió de la reialesa de Crist, sinó per la pràctica de les obres de misericòrdia mitjançant les quals el Regne es fa present. Qui les compleix demostra haver acollit la reialesa de Jesús, perquè ha fet espai en el seu cor a l'amor de Déu. Al final de la vida serem jutjats sobre l'amor, sobre la proximitat i la tendresa cap als nostres germans i germanes. Jesús amb la seva victòria ens ha obert el seu regne, però depèn de cada un de nosaltres entrar, ja, en ell aquesta vida. El regne es manifesta ara, fent-nos concretament a prop de tota aquella persona que ens demana pa, vestit, acollida i solidaritat. I si realment l'estimem serem empesos a compartir el sentit del seguiment de Jesús font de felicitat interior.